GERARD RECASENS
D’aquí a poques setmanes es complirà una dècada des que Torredembarra va deixar enrere el seu mandat polític més fosc. Els darrers deu anys s’han caracteritzat per governs estables, per la tranquil·litat en el dia a dia municipal i per unes relacions polítiques, en general, normalitzades.
D’estirabots i de polèmiques n’hi ha hagut, és clar, però res no ha fet trontollar un clima de bonança que ha fet oblidar els antics fantasmes de pactes, trencaments, conxorxes, capelletes, trànsfugues o fins i tot mocions de censura que semblaven habitar el Castell dels Icart. Amb els fantasmes exiliats a altres places veïnes, la Torre s’ha instal·lat en la ‘calma chicha’.
ERC ha governat la darrera dècada i l’ha liderat majoritàriament, però el PSC hi ha tingut un pes molt destacat com a soci de govern en dues etapes i, sobretot, amb l’actual alcaldia de Vale Pino. Les dues formacions, amb la crossa de Junts –i de l’extinta ABG en el passat–, han esmerçat esforços en la gestió interna del consistori i en l’optimització de recursos, tal com han reivindicat en diverses ocasions.
Els torrencs han valorat positivament a les urnes aquest model de gestió, però una dècada després, s’intueix un cert viratge: si els ‘tempos’ s’acompleixen, el segon tram de mandat el protagonitzaran un seguit d’inversions ben visibles als nostres carrers. Plaça de les Monges, Filadors, els carrers de la Sort, Francesc Moragas i Gibert, l’entorn del nou CAP, el cobriment de la piscina o la recuperació de l’Alfa i Omega són només alguns dels escenaris d’uns treballs que –alguns ja en marxa– prendran protagonisme a la vila en els propers temps.
És l’hora, doncs, d’un canvi d’agulles: de la discreta gestió interna a la feina al carrer. De la pràctica invisibilitat per part de la ciutadania a l’aparador constant, per bé i per mal: perquè la feina visible comporta la possibilitat de l’elogi, però també el risc de la desaprovació. Serà capaç el govern municipal d’obtenir rèdit d’aquests dos anys d’obres o, per contra, esdevindran una pedra a la sabata dels partits que en formen part? El mandat s’aboca a la meitat decisiva i sembla que el partit es jugarà als carrers.
