PAU RUIZ
El dilluns 3 de març es va posar punt final a sis mesos que han estat una absoluta gimcana per als milers d’usuaris de les diferents línies que uneixen la demarcació de Tarragona amb Barcelona, especialment per als passatgers d’Altafulla, Torredembarra i Tarragona que són els qui més han patit aquest mig any d’obres les quals han afectat tant al túnel de Roda de Berà com al llarg dels poc més de 25 quilòmetres que han vist interromput el servei durant aquest temps.
El primer dubte que ens ve a la ment és: “I ara què?” Se suposa que, després de tants mesos d’afectacions, s’hauria de notar una millora al servei. De fet, no cal anar més lluny, i la primera setmana de la represa ha estat marcada per múltiples avaries i retards que han indignat – amb raó- als ja de per si maltractats usuaris del servei. Com si això no fos suficient, fins a finals de maig continuaran les obres i per tant, les molèsties als usuaris, en aquest cas als passatgers que pugen/baixen a Sant Vicenç de Calders, com als trens que no s’hi podran aturar – han de circular per via única-. A partir d’aleshores doncs, la tempesta hauria d’haver passat (?)
A mig termini, el principal canvi es podrà percebre principalment a l’entrada del túnel de Roda, on s’ha eliminat la limitació temporal de velocitat a 30km/h. Més enllà d’aquestes novetats, i de les que afecten exclusivament des d’un punt de vista ferroviari (nous semàfors i senyalització, sistemes de seguretat), l’usuari no notarà gaires millores més.
Però el principal recel tant de passatgers com d’administracions locals, és el canvi més perceptible a qualsevol punt de vista, el tercer fil que permet la circulació de combois amb ample europeu (200 mm més estret que l’ibèric). Una modificació que a priori només beneficia a la circulació de trens de mercaderies i al transport d’aquestes, tot reduint els temps de viatge; i que ha posat en crit d’alerta tant als ajuntaments de la zona, especialment els de la costa, com a la Plataforma Mercaderies per l’Interior. Més enllà del debat (que deixarem per un altre article) si són circulacions segures, i de per on haurien de transcórrer, el que és un fet és que l’augment del trànsit pot acabar provocant un col·lapse a la línia de la costa, ja de per si molt tensionada, on des del 3 de març, hi han trens de regionals amb noves i millors freqüències entre Tarragona i Barcelona, però amb els mateixos i pitjors retards.
Caldrà estar atent com evoluciona tot plegat, però la sospita que aquests sis mesos de patiment, demores i tants i tants inconvenients per als milers de passatgers del territori no hagin servit per gairebé res, i que hagin posat una tireta a una hemorràgia que fa massa anys que el Camp de Tarragona – i per tant el Baix Gaià- arrossega en matèria ferroviària.
