JOAN MARTÍ
No em costava massa anar a 30 per hora amb el Vespino, model vell i de mal utilitzar per una cita, que vaig heretar quan tenia 16 anys i cada cap de setmana s’anava a la discoteca i a missa. Correcte, vaig fer EGB. Enarborant la bandera de la seguretat i del medi ambient ara s’han posat de moda i han fet sort les ciutats o els pobles 30. Torredembarra, un poble esplèndid que regala sorra cada any als veïns (ho gestiona Costes però els costos de degradació, amb bassals inclosos, els assumim aquí) i on la platja, la millor de la zona, fa camí per convertir-se en una selva, no podia faltar a la cita amb finalitats tan altruistes.
Per anar amb el meu Vespino vintage o amb carro, els 30 no són una nosa. Amb els cotxes actuals de combustió, microhíbids, híbrids, híbrids endollables i elèctrics, s’han de fer frens i mànigues per no traspassar el límit de velocitat. Si tant de delit hi ha pel medi ambient, no s’hauria de fomentar també que els vehicles elèctrics amb etiqueta Zero que no contaminen, tinguessin, per exemple, zones blaves gratuïtes o quedessin exempts de l’impost de circulació (hi ha una reducció sensible, però l’has de demanar), com ja han implantant altres llocs? Cert és que en termes de seguretat i de zones interiors del nucli antic o de Baix a Mar els beneficis són molt defensables. Però en alguns accessos més externs del terme municipal el 30 es fa pesat i s’enyora el clàssic 50. Un poble 30-50 s’ajustaria més a la realitat de la mobilitat actual.
