TONI CABANILLAS
No sé com haurà començat a caminar l’any 2025 a casa seva, amic lector, però al meu poble el nou any ha arrencat amb la defunció per sorpresa d’un butlletí municipal que portava 25 anys de publicació ininterrompuda. I com a pocs sorprendrà que servidor vingui amb la noble responsabilitat d’arrufar el nas.
Carregar-se la publicació informativa mensual és un error de l’equip de govern municipal. Equival a passar la tisora en informar la ciutadania, a aprimar la cohesió un municipi a qui no li sobren eines de costura i, encara més greu, a restar-li a l’altafullenc/a un aparador visible on plasmar la seva veu lliurement si així ho desitja. És un error.
‘La Plaça del Pou’ no va ser concebuda com un espai unilateral de comunicació per a l’Ajuntament, sinó com un canal bilateral on a ningú li faltés lloc per dir la seva. A la política li sobren altaveus. Al ciutadà avorrit de la seva teranyina -i futur votant de qualsevol- li manquen aquests espais d’expressió amb projecció pública i sobta que ningú hagi estat capaç de voler-ho veure abans d’errar en la passa.
Llegeixo que l’argument irrefutable per justificar l’adEu és econòmic, i que un cost anual de 30.000 euros per mantenir el butlletí esdevé inassumible aquest 2025. Una xifra que no arriba al 0,3% del darrer pressupost anual, fent números ràpids. No és raó suficient. Un butlletí que va néixer com a revista, que va mutar a format diari i que necessita actualitzar-se, millorar-se, però que no convenia dinamitar. És un error.
Confessaré, ara que ja no serveix de res, que jo sempre l’he començat a llegir pel final. Sempre m’han despertat interès les cartes al director dels meus veïns, coneguts i desconeguts, les revindicacions, la veu. Què pensen, què els preocupa, a què han dedicat la molèstia d’escriure un text per ser llegits. Tothom identificat, amb i nom i cognom. Res d’anònims. Suposo que no seria jo l’únic que obria sempre el butlletí a l’inrevés per reflexionar-hi pel dret.
Sobta l’errada i convido a fer-hi la pensada. Qui cregui que destinar un 0,3% del pressupost a fomentar la participació i l’expressió de la ciutadania és una despesa i no una inversió està veient tortes les prioritats, i més en l’era de la desinformació salvatge. Rectificar és sempre de tasca de savis.
