ALBERT JANSÀ
La nova normativa europea sobre la pesca d’arrossegament que amenaça la flota tarragonina és un exemple més de com les decisions que afecten milers de persones es prenen en despatxos llunyans sense tenir en compte la realitat del sector. Quina família pot sobreviure treballant 28 dies a l’any? Cap. I, tanmateix, aquesta és la sentència per a molts pescadors, com abans ho han estat pagesos i ramaders per normatives arbitràries.
Sota la bandera de la sostenibilitat, Brussel·les ofega el sector pesquer mentre tolera l’abocament massiu de residus als mars i oceans. La pèrdua d’espècies no és només responsabilitat dels pescadors d’arts menors, sinó d’un sistema que contamina, sobre-explota i degrada els ecosistemes marins.
Les portes voladores, innovació que podria reduir l’impacte ambiental de la pesca d’arrossegament, ni tan sols han estat valorades per la Unió Europea. No interessa buscar alternatives que permetin conjugar sostenibilitat i supervivència del sector? Sempre paguen els petits mentre les grans corporacions continuen destruint el planeta impunement.
La pandèmia ens va demostrar que sense el sector primari no som res. Quan les cadenes de subministrament van fallar, qui ens va alimentar? Els pagesos, els ramaders i els pescadors. I ara, de nou, els condemnem a l’extinció.
La indignació dels pescadors després de la vaga demostra el malestar creixent. Han tornat al mar sense solucions reals, només amb promeses buides. La desesperació s’apodera d’un col·lectiu que veu com la seva veu no és escoltada i com cada dia la seva feina esdevé més inviable.
La solució no és prohibir i restringir sense més. Cal escoltar els qui coneixen la mar, invertir en investigació i buscar alternatives per compatibilitzar la sostenibilitat amb la viabilitat econòmica. Sense pescadors, no hi haurà peix fresc a les nostres taules. Sense pagesos, no hi haurà aliments de qualitat. Sense ramaders, el camp esdevindrà un desert.
Necessitem una política europea que protegeixi els qui mantenen viu el territori i que persegueixi els veritables responsables de la degradació ambiental. No podem permetre que les decisions es prenguin sense comptar amb els protagonistes. La pesca no pot ser el cap de turc d’una mala gestió global. Si no actuem ara, quan ens adonem que ja no queden barques al port, serà massa tard.
