VIC JOTA
Estic fent el viatge de Twitter (ara X) a Bluesky i és un camí sense tornada. Ja fa mesos, des de que el senyor multimilionari sud-africà va comprar Twitter per donar-li més llibertat (a la dreta); literalment va comprar l’empresa de l’ocell blau per desbloquejar a Donald Trump i els seus acòlits. Els seus comptes van ser bloquejats per difondre notícies falses i crides al cop d’estat. Per la llibertat, clar.
Una vegada em van bloquejar el compte de X perquè, en una calenta discussió amb un individu que mantenia que tots els votants d’esquerra havien de ser afusellats, jo li vaig escriure el meu desig de que es morís abans que jo. Quaranta-vuit hores sense poder tuitejar i, clar, el mandat d’esborrar el tuit. No recordo conseqüències, per ell.
Ara X s’ha convertit en un bar on tothom crida i on s’hi deixa entrar a tothom, animant-lo a cridar i encara que jo continuï assegut a la meva taula, amb el meu cercle, rient i comentant coses, el soroll s’ha fet massa ensordidor.
L’altre dia, el director d´aquest diari, preguntava a X que perquè s’odiava tant a el coalcalde d’Altafulla. I vaig descobrir un perfil en concret, un tal @sergioaltafulla que, a cada tuit, insultava greument al Jordi Molinera, i l’acusa de coses que s´haurien de presentar a un jutjat i no proclamar-ho a Twitter. El vaig denunciar a la companyia i, dos dies després, X em contestava que havien determinat que aquest usuari no havia incomplert les normes contra la publicació d´amenaces violentes. Doncs ja veus… a més aquest perfil va desaparèixer aquell dia. El van obrir per insultar durant un mes.
De moment a Bluesky estem bé. Hem canviat de bar i ens hem tornat a seure tots a la taula i aquí ara no crida ningú. A veure on acabem quan arribi tothom, quan entrin els que criden.
