ANNA PLAZA
5 d’agost. Tornava de vacances. Vaig arribar a la ràdio amb ganes de plorar. No per la feina. Tinc el privilegi que m’encanta la meva feina. Per la Renfe. Bé, per la “puta” Renfe. Ja em perdonareu, però des que la senadora d’ERC, Laura Castel, s’hi va referir amb aquests mateixos termes en seu parlamentària i davant del ministre de Transports, crec que aquesta denominació ja es pot donar per oficialment institucionalitzada.
La “puta” Renfe. El 5 d’agost vaig sortir de casa de bon matí, pensant quants dies trigaria a enfadar-me amb la companyia ferroviària. No en vaig trigar ni un. El primer tren que havia d’agafar va arribar una hora tard. Una hora! L’endemà va arribar puntual, però anava tan ple que la gent ja es va quedar dreta a Vila-seca. Quan va arribar a la Torre no hi va poder pujar ningú més. Literalment. No exagero. La gent que agafeu el tren sovint, m’entendreu. Quan no és un nap, és una col. I quan no, en són dos.
Tot i els constants clams al cel i al Sursum corda, el desgavell persisteix i les incidències es repeteixen un dia i un altre. És falta d’inversió? Col·lapse de les línies? Combois envellits? Els fats, com dirien els clàssics? Segurament, una barreja de tot plegat. I espereu. El 30 de setembre arribarà l’apoteosi del caos. El trànsit de trens es tallarà des de Tarragona fins a Sant Vicenç per les obres d’ampliació del túnel de Roda de Berà. Unes obres que s’emmarquen en el projecte del tercer fil i que han de facilitar el pas de grans trens de mercaderies en ample europeu. No de passatgers. Més trens de mercaderies, en unes vies ja col·lapsades i ineficients. Diuen que les obres duraran cinc mesos. Permeteu-me que ho dubti i prepareu-vos per al caos suprem. Torredembarra i Altafulla es quedaran tot aquest temps sense trens. Seran substituïts per autobusos. Ehem.
Fa unes setmanes, la plataforma Dignitat a les Vies va aplegar representants polítics de tots els municipis afectats, i altres autoritats, al teatret del Serrallo. Tothom es va fer la foto i es va comprometre a treballar per minimitzar l’impacte d’aquest tall ferroviari sense precedents. A la tardor ho veurem. Però, a priori, temo que tothom quedarà retratat. Ben retratat. Els que agafem el tren cada dia, ja quedarem per plorar i fer teràpia de grup. Si és que ens queden hores i forces.
