GUILLEM BARGALLÓ
Arriba la Festa del Quadre i amb ella tornen els Nois de la Torre. No s’entén la cultura popular torrenca sense el fet casteller. Les cròniques del segle XIX ja parlaven de l’afició dels torrencs als castells, torres i pilars. Un bon exemple és la colla degana, uns Nois que faran cinquanta anys el pròxim 2025 i que viuen un inici de temporada espectacular.
Ja n’havia parlat abans en aquest diari. La il·lusió s’havia apoderat dels Nois de la Torre amb una nova junta tècnica i directiva liderades per gent molt jove i que s’estima molt la colla. Les bases ja hi eren després d’una dècada de picar pedra i el camí semblava marcat. Ni l’aparició dels Xiquets de Torredembarra, que al meu humil parer haurien de fer una reflexió profunda, va distreure als Nois de la Torre, encaparrats a fer alguna cosa gran aquesta temporada.
Els de la camisa blau cel descarregaven el 4de7 amb l’agulla, el 5de7 i el 7de7 en el millor Sant Joan de la seva història. És una diada brutal, és cert. Però el més important és el nombre de gent que van arrossegar i l’ambient que es viu al seu local d’assaig. Alguna cosa està canviant. De fet, ja ha canviat i ben segur que donarà els seus fruits molt aviat.
Els nous Nois de la Torre només els hi manca una mica de volum per somiar en coses grans de veritat. L’estan aconseguint a poc a poc i a força de fer des de fa uns quants anys molt bé les coses. El nou jovent no para de fer activitats per al poble, d’engrescar-se muntant actes, barres, festes i activitats. Torredembarra té molta sort de tenir aquesta colla castellera i ha arribat el moment no només de creure-hi, sinó de fer-hi pinya.
Aquest 2024 és any de Concurs de Castells i en farà dos que els Nois de la Torre guanyaven la primera jornada, la de Torredembarra. No és cap quimera pensar que poden repetir la gesta, tot i que caldran més i millors castells. El sentiment torrenc, l’orgull de ser d’aquest poble també s’exerceix fent castells. I qui millor que els Nois, la colla que fa quaranta-nou anys que pica pedra.
