VIC JOTA
De joves, segur que vau conèixer al típic que els seus pares no tenien ni cotxe ni carnet i encara així viatjava pel territori nacional de vacances. Aquest era jo i el territori nacional que van escollir els meus pares era, concretament, Torredembarra.
Així que el gust per anar en tren ja em ve de la meva infantesa i per això em sento amb potestat moral d´opinar dels trens d’ara .
Escolto moltes vegades, en el compartir incidències i llargues estades a vagons plens de gent, que això de Renfe és lo pitjor però que sempre ho ha sigut. I tècnicament és veritat. Han millorat els trens? No tots. Ha millorat la freqüència? En la fantasia dels dies que no hi ha cap incidència, sí. Han millorat les estacions? (aquesta l´anava a contestar però he tingut un atac de riure). I ara la pregunta que més m’agrada respondre: es triga menys en arribar a Barcelona? He agafat 3 dates al atzar del darrers 50 anys. Veiem-ho.
Demà, si és laborable, podreu agafar un tren a l´estació de Torredembarra, a les 7:32; pararà a les estacions de Sant Vicenç, Vilanova i la Geltrú (quantes vegades he explicat en anglès que is only one stop because Vilanova and la Geltrú is the same town) i arriba a Sants Estació, Barcelona, a les 8:42. Això demà. 1 hora i 10 minuts.
Marxem al 1994. Setembre. Podies agafar un tren a Torre, trobaries l’estació ràpid puix és la mateixa estació que ara però sense màquines de picar i expedir bitllets, a les 7:13; agafava passatgers a Sant Vicenç, Vilanova, Sitges, Castelldefels i Gavà abans d’arribar a Sants. No sé quina tecnologia tenien al 1994, però feien la ruta Torre-Barcelona en 1 hora i quatre minuts parant el doble de parades.
Finalment he mirat quan trigava un tren a la mateixa ruta al 1988. a les 7:29 sortia i feia les mateixes parades que fa ara, al 2023, i sí, efectivament el tren trigava en arribar 1 hora i 10 minuts.
Per això sempre que passa alguna cosa al tren jo sempre exclamo: Joder, SEMPRE IGUAL!
