JORDI SALVAT
Aquest passat 12 de juny Eduard Rovira va deixar l’alcaldia de Torredembarra després de nou anys en el càrrec. Ho feia complint un dels punts del pacte signat a l’inici del mandat amb el PSC i Junts i és el cap de llista socialista, Vale Pino, qui li ha agafat el relleu durant dos anys, fins que qui ha ungit com el seu successor, Raúl García, assumeixi l’alcaldia el darrer any. Junt amb Santiago Segalà, Rovira s’ha convertit en el segon alcalde més longeu des de la recuperació de la democràcia, amb nou anys, només superat pels dotze anys de Celest´Salort.
Nou anys donen per un llarg anàlisi i més quan ha governat primer en coalició de govern, després amb majoria absoluta i novament amb un pacte de govern, el més ampli que ha vist mai Torredembarra, amb tretze regidors. Però m’agradaria posar focus en un moment concret i que és quan Esquerra Republicana comet un greu error estratègic del qual se’n deriva aquest relleu en l’alcaldia. Ordenat, atípic pel que estàvem acostumats a la Torre, però que ha impedit completar tres mandats complets amb un alcalde republicà.
Durant el ple de renúncia de Rovira es va parlar molt de generositat. I aquesta generositat no hi va ser aquell mes de maig de 2019, quan, amb la majoria absoluta, Esquerra va rebre l’oferiment del PSC de sumar-se el govern. Hi haurien hagut tretze mans per treballar. Igual que ara. I el més important: Rovira hauria neutralitzat Vale Pino com a alternativa de govern. Era l’abraçada de l’ós. Però l’assemblea de militants, sense que Rovira fes cap gest públic a favor d’incorporar el PSC al govern, va optar per governar sols. Ai que difícil és administrar una majoria absoluta!
El govern en solitari d’Esquerra va ser desequilibrat i massa piramidal. Amb regidors sobrecarregats de competències i altres amb només una. Fins i tot un dels edils republicans va plegar a mig mandat. Amb una oposició constructiva, Vale Pino va seguir creixent a l’oposició com a alternativa mentre ERC es desgastava sense poder compartir amb ningú els “marrons” com el de la brossa. El resultat ja el sabem: els més de mil vots de diferència entre ERC i el PSC el 2019 van passar a poc més de cent el 2023. I l’alcaldia va haver de ser compartida amb l’objectiu de trencar amb aquesta història política torrenca de pactes inestables. A Esquerra li va faltar fa cinc anys engegar els llums llargs i va preferir les llums curtes del govern en solitari. Va ser el gran error d’Esquerra, el gran error de Rovira.