ALBERT JANSÀ
Vox és la formació que més imprecisions va difondre durant la campanya electoral del passat 12 de maig, mentre que el PSC és el partit amb un percentatge més alt d’afirmacions vertaderes. Així es desprèn de la Radiografia de la desinformació de la campanya del 12-M, l’informe elaborat per Verificat, que analitza els fact-checks de la cursa electoral al Parlament de Catalunya. Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre que es dedica a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l’educació per al consum crític de la informació. Per garantir una igual representativitat de totes les formacions polítiques, l’anàlisi quantitativa s’ha basat en l’observació del primer i l’últim debat electoral de la campanya, organitzats pel Grup Godó i 3Cat, així com del seguiment de les entrevistes d’Els Matins de TV3 i El Matí de Catalunya Ràdio a tots els candidats i candidates de les formacions amb representació parlamentària. I compte amb les dades!
Es van analitzar un total de 224 afirmacions verificables, de les quals el 60% eren certes. És a dir, que coincidien amb les fonts oficials i de referència comprovades. En canvi, el 40% eren imprecises, és a dir, veritats a mitges, enganyoses, falses, amb manca de consens acadèmic o no comprovables amb la informació disponible. D’aquestes, 18 van ser falses (20%), 31 enganyoses (35%), 11 veritat a mitges (12%), 21 amb manca de context (24%), i vuit van ser catalogades de “no comprovables” (9%). Per tant, quatre de cada deu afirmacions eren imprecisions, un resultat que ens hauria de fer reflexionar sobre la desinformació en la cursa electoral, i en un context on, les xarxes socials multipliquen per cent el missatge.
La formació encapçalada per Ignacio Garriga (VOX) és la que més desinformació va difondre: el 64% de les seves afirmacions van ser falses, enganyoses o els va mancar context. Destaquen els discursos antimigració, amb múltiples dades errònies i amb relacions presentades com a causals, però que no són científiques com, per exemple, la falsa i reiterada vinculació entre nacionalitat i delinqüència. Després de Vox, els partits amb més imprecisions en les seves declaracions van ser el Partit Popular (PP), amb un 61% del total, i Comuns Sumar, amb un 48%. En ambdós casos, en gran part s’atribueixen a l’ús de dades que no són estrictament falses, però que s’han calculat de maneres diferents, tal com han confirmat diversos experts a Verificat.
D’altra banda, el Partit Socialista (PSC) va ser la candidatura que més afirmacions vertaderes va registrar en termes percentuals, amb un 90% del total, seguit de prop de la CUP, amb un 83%, i d’Esquerra Republicana (ERC), amb un 82%. Les dues últimes formacions es van caracteritzar per discursos precisos. Per contra, el partit encapçalat per Carlos Carrizosa (Cs), va registrar un 67% d’afirmacions vertaderes, mentre que el 32% es van catalogar d’imprecises. En una situació similar es va situar la candidatura de Carles Puigdemont (Junts+), amb el 57% de les seves declaracions identificades com a vertaderes i, el 43%, com a imprecises. La desinformació o les fake news es contrasten amb dades i fets, i no paraules. Soc conscient que és molt difícil que aquesta situació es reverteixi, per molt que s’estigui intentant limitar des de Brussel·les. L’única manera que tenim de protegir-nos és utilitzar críticament el mòbil, les xarxes socials i internet en general, i sobretot, contrastar els missatges. Davant de la imprecisió, dades, fets i periodisme. Discutir amb un/a terraplanista no té sentit.
