CLARA SOLIVELLAS
Us volia parlar de gossos i platja, de com a Torredembarra la passió per les mascotes està per sobre de la mitjana dels pobles i ciutats de Catalunya, i fer comentaris mitjanament graciosos i crítics sobre la gestió de l’Ajuntament relativa al dret dels gossos d’anar a la platja. Però m’haig de desviar una mica del tema. El passat dos de desembre vaig anar, amb unes magnífiques amigues, al concert MAMPOP (concert solidari contra el càncer de mama, creat i format a Lleida). L’acte es va fer al Palau Firal de Tarragona i consistia en una sèrie de interpretacions de clàssics del rock i pop dels 80 i 90, i les cançons ens van fer viatjar a les cinc que érem a la nostra joventut. També van cantar cançons de Disney. Sí, Disney. Es dona el cas que ens sabíem totes les cançons (excepte les de Disney), i les ganes de cantar i ballar no van trigar a sortir (tampoc és que ens costi gaire). Però només van sortir (les ganes) i no es van executar: no ens podíem moure de la cadira, i pobre de tu que ho fessis: hi havia una flota de vigilants que et feien seure si, oh desgraciat, et movies i ballaves més enllà del reglament de la quietud. En definitiva: no et podies aixecar de la cadira, literalment (com diria un adolescent).
Alguns humans ens fem esclaus de nosaltres mateixos, i si no ho aconseguim, ho fem amb els altres. Emmiralla’t! Estar dues hores llargues asseguda en una cadira veient un espectacle absolutament ballable és absurd. Tant com els humans que humanitzen les seves mascotes. Diuen (diuen) que els gossos son un invent de l’ésser humà, i tant és així, que alguns humanitzen les seves mascotes, fins al punt de portar-los en cotxet, posar-li’s robeta o creure que tenen necessitats, patiments i sentiments que en realitat només pertanyen als humans. És tan trist això com regalar animalets pel ja tràgic Nadal consumista. Els gossos son animals, com els gats, i no cal pretendre que siguin personetes: no és el teu fill, és un animal. Vagi per endavant que estimo els gossos, els gats (en tinc tres) i qualsevol altre animal, però no fotem: tu jau, però el gos amb vestidet, ulleres de sol i crema protectora.
En definitiva, no sé si recordeu a la Colometa, la Coloma, una gossa pastora campiona fins a trenta-dues vegades al Campionat de Gossos Pastors (raret el tema, també, però molt nostrat). Aquella gossa jeia al crit del seu amo, però ara som nosaltres qui hem da jaure, i ells, els gossos, avui, ja no.
Disney ha fet molt mal. Jau Coloma! I visca MAMAPOP!
