JOAQUIM NOLLA AGUILÀ
El passat dia 15 d’octubre es va commemorar el bicentenari del naixement de Joan Mañé i Flaquer. Recordem que Joan Mañé i Flaquer va viure pocs anys a la Torre, atès que per motius polítics i familiars aviat, cap a l’any 1835, va anar a viure amb la seva família cap a Tarragona.
Com era la trama urbana de Torredembarra del segle XIX, contemporània del periodista? Parlaríem d’una Torredembarra amb tres nuclis urbans diferenciats i allunyats els uns dels altres: Clarà, Baix a Mar i Dalt la Vila. Clarà, que va ser un municipi independent, fins l’any 1844 en que s’annexiona a Torredembarra formant una sola vila, va mantenir la seva estructura inalterable durant el segle XIX.
Baix a Mar, durant la primera meitat de segle hi havia pocs edificis, era un espai conegut com a “botigues de Clarà” i/o “botiges de Mar”. A partir de la segona meitat passa a ser nomenat com a barri de la Marina. Fins a finals de segle no eren més que dos carrers o fileres de cases, uns magatzems i una plaça. Els problemes amb una salubritat que generava malalties va propiciar reformes urbanístiques que permeteren l’edificació i urbanització de zones humides. A redós dels edificis com l’església (1896) i la Junta Local de Salvament (el Salvavides) (1887), l’espai va créixer amb nous carrers de tal forma que al Padró d’Habitants de l’any 1889 ja consten 43 pescadors i 25 mariners residint- hi tot l’any.
Dalt la Vila, que havia experimentat un fort creixement durant el darrer terç del segle XVIII, va ampliar-se amb nous carrers fora de l’espai delimitat antigament per les muralles (carrer de la Muralla, carrer de Pere Badia, De Santa Rosalia, de Gibert) i en d’altres, es feren millorares amb petites reformes urbanístiques que esponjaren carrers i places, tot buscant nous espais més saludables. Gran part de la població vivia dispersa (aquestes edificacions es coneixen administrativament coma disseminats) en hort i sínies: A meitat del segle XIX se’n relacionaven 23.
Segons el Diccionario geográfico-estadístico de España y sus possesiones de ultramar, imprès l’any 1849, a Torredembarra hi havia 500 cases, i remarca que n’hi havia 100 inhabitades i en estat ruïnós. Un castell antic, 2 escoles d’instrucció primària, una de 60 nois i l’altra de 40 noies. Hi havia una casa consistorial (l’antic Ajuntament), una presó, un hospital amb oratori públic (inaugurat l’any 1824). Atès l’any d’impressió, lògicament, falten alguns dels edificis més important que es construïren durant la segona meitat: l’escorxador (1885), el col·legi Antoni Roig (1892) i, el que més canvis comportà tant a la trama urbana com socials i econòmics, l’estació (1865).
