GABRIEL COMES
Una rotonda és una intersecció viària dissenyada per a reordenar el trànsit a les cruïlles, assegurar una mínima fluïdesa i reduir el perill d’accidents, entre altres coses, perquè obliga a reduir la velocitat dels conductors en llocs molt transitats.
Tothom està d’acord que les rotondes han estat una solució davant la saturació de transit i la quantitat d’accident que es produïen en determinats encreuaments amb molts de desplaçaments, , tot i que alguns conductors tenen alguna dificultat per circular-hi respectant les prioritats. Per altra banda, permeten evitar la necessitat de semàfors.
El meu ”però” del títol, ve com a conseqüència del que es fa a les rotondes, concretament, a l’illot central que hi queda. Moltes ciutats i pobles han optat per embellir l’espai, col·locant escultures a les principals rotondes d’entrada al seu municipi. Per citar un exemple proper, tenim l’escultura aixecada a la rotonda d’accés a Roda de Berà en la N-340. Em refereixo, a l’escultura gegant representant un cap d’un centurió romà, obra de Bei Pere.
És una solució artística, encara que per alguns no és una bona idea perquè creuen que els illots no són un lloc adient per plantar obres artístiques o escultòriques ja que aquestes demanden ser visitades i observades detingudament, cosa que no es pot donar en una rotonda.
Altres poblacions, han optat per posar al mig de la rotonda una peça del seu patrimoni, potser en algun cas, amb la idea inconfessable de que s’estigui allí fins que duri. Aquests elements, a l’estar a la intempèrie, a l’abast d’atacs vandàlics i a la sovint manca de manteniment, es van deteriorant progressivament sinó és que acaben fetes malbé del tot. Em ve a la memòria, sense aturar-me gaire ja que hi ha multitud d’exemples que ho certifiquen, l’embarcació de pesca de la rotonda d’Altafulla, la premsa lliure de vi (una premsa antiquíssima, singular i d’un gran valor històric) de Vendrell, la de Vilafranca… També això de perdre patrimoni o malmetre’l, ha passat al nostre poble, recordo l‘embarcació d’”arrastro” “Juan” dels germans Rovira, que després d’exhibir-se en una rotonda es va deixar perdre totalment. És el que ha estat a punt de passar amb les embarcacions “Concepción” ( una preciosa barca d’arts menors que estava ubicada a la rotonda de l’entrada al port) i amb la “Teresa Salvadora” ( un magnífic exemple d’una barca d’”arrastro” de Baix a Mar, ubicada últimament, al pont d’entrada a Torredembarra) i que han estat salvades in extremis, al ser retirades del lloc on estaven instal·lades i guardades en un espai municipal, malgrat que el seu estat, és deplorable. Són barques de fusta, dos de les últimes que varen fer estada a la platja de Baix a Mar, i un magnífic exemple per explicar i comprendre el nostre passat pescador. Des d’aquí, reivindico per a Torredembarra un futur museu o centre d’interpretació mariner on podrien ser exhibides amb orgull.
Per cert, a la Torre, encara queda en la rotonda de la Plaça de l’Oli, un esplèndid i complet trull del segle passat, donada al poble per la família Torrens que si no es rehabilita ben aviat, no durarà gaire, i això, no es pot permetre!
Des del meu punt de vista, la idea és: rotondes, sí, però mai col·locant en la seva part central, un element patrimonial del poble que sempre, per modest que sigui, mereix ser guardat, conservat i admirat, sobretot pensant en les generacions futures.
