GERARD CIURÓ
Potser alguna vegada us heu fixat en l’estructura d’una porta construïda amb carreus de pedra que hi ha a la cruïlla entre l’Avinguda de Pompeu Fabra i el Passeig de Babilonia, amb la data del 1896 forjada en ferro al seu capdamunt. Aquesta porta era l’entrada de la finca de Babilonia, un latifundi propietat d’un important industrial barceloní, que la va llogar a 7 arrendataris que en conreaven les seves terres, unes de regadiu amb les seves sínies rodejades per una terra molt fèrtil i unes de secà, a la zona de terreny més elevat. Aquesta activitat agrícola es va mantenir fins a mitjans del segle XX, en concret fins al 1960, quan el PGOU, en planificava la seva urbanització que es va executar en els següents anys. Ens ubiquem doncs entre l’antiga fàbrica Pirelli, l’Avinguda Diagonal i els carrers que se’n deriven fins al carrer de la Sínia Cabeces.
Per tant, ens trobem davant la urbanització més antiga de la nostra població i ho podeu constatar fàcilment si hi feu una volta. L’avinguda Diagonal que la travessa, queda estroncada a la seva part final, sense accés directe a l’antiga N-340 i a la zona comercial que s’hi ha establert, fet que ens obliga a rodejar l’antiga fàbrica Pirelli passant per un estret carrer amb el trànsit regulat per un semàfor. Tot i que l’asfalt es troba en un estat prou satisfactori, si pretenem passejar-hi caminant ens trobarem amb unes voreres que es mostren com un vestigi gairebé arqueològic ja que no s’han renovat des que es va urbanitzar per primera vegada. Passar-hi, esdevé un exercici d’equilibrisme, per la seva estretor i pels continus obstacles que les omplen: pals d’electricitat o de telèfon, rajoles en mal estat i en alguns carrers, males herbes que les envaeixen. No cal dir que intentar desplaçar-se amb un cotxet o una cadira de rodes seria una missió impossible. Pel que fa a l’enllumenat, per la seva antiguitat, és fàcil trobar fanals que no funcionen i fins i tot algun carrer a les fosques. Per últim, com a mostra de què no hi ha espais per a vianants, cal destacar l’absència de papereres ja que només en trobem dues ubicades a la plaça Villars.
És evident que a Torredembarra hi ha moltes necessitats, molts espais que requereixen ser remodelats, però cal anar revisant aquells que semblen haver quedat en l’oblit si volem fer-los més accessibles i més amables per la gent, i Babilònia en seria un d’ells.
