GUILLEM BARGALLÓ
Aquest divendres 17 de novembre ens hem llevat amb una notícia difícil de digerir. S’ha mort el Pinyus, el Joaquín García. Probablement, no calen més presentacions, perquè d’alguna manera o altra molts torrencs hi teníem un vincle especial. No és per menys: el Pinyus era únic, amb aquella cabellera, amb la vitalitat i les ganes de festa que el caracteritzaven.
Però el Joaquín era molt més que això. Va ser un dels millors presidents que ha tingut mai el Ball de Diables de Torredembarra. Gat vell ell, sabia unir, liderar i prioritzar allò que era realment important. Aquesta era la principal virtut del Pinyus: no et deia el que volies escoltar, sinó el que era millor.
Era un d’aquells torrencs que havien arribat a casa nostra i havien fet gran la Torre. Pare i avi, va fer dels diables la seva passió. Primer amb els diables infantils, després convertint-se en una icona dels grans. President en el 25è aniversari de l’entitat, encara ara el veies per Sant Joan o per festa major amb la samarreta vermella.
La mort sobtada del Pinyus és un cop molt fort, duríssim. Aquest divendres al matí es multiplicaven els missatges i les trucades d’incredulitat, tristesa i impotència. Perquè tant hi feia els anys que et separaven d’ell, era un amic. Ens l’estimàvem de debò.
El Pinyus va aconseguir traspassar generacions, murs i prejudicis. Ara ens toca dir-li adeu amb el cor trencat, però quedaran les converses, les nits de farra i els projectes en comú. Viurem, celebrarem i brindarem per tu, Pinyus.
FOTO: Joaquín García, conegut popularment com el Pinyus. / Cedida
