VICJOTA
No em molesten gaires coses de la joventut. De fet, em compto entre els pocs defensors de la música que escolten, des del reguetó comercial fins al trap amb compasseig 6-8, que tant ho està petant ara. Què és una merda, i tambe ho era la música que escoltàvem als 80 i l´estem reivindicant. Però és la seva merda, la que els ha tocat, i no crec que tinguem tanta superioritat moral com per criticar-la feroçment, com escolto cada dia.
No puc criticar la seva forma de vestir perquè tela com van vestits alguns coetanis meus i ves a enfotra-te´n de que portin sandàlies amb mitjons amb aquesta camisa hawaiana de l´Ali Express, clar. A més, les sandàlies amb mitjons es de les coses més còmodes que es poden vestir als peus a la tardor. Tan debò es normalitzi i puguem anar tots així per la Diada.
El llenguatge què? Han canviat el `tio´ pel `bro´ (al teu millor amic li deies tio i ells al seu li diuen bro; guanyen ells) i l´argot per acrònims lo que m´agrada es que t´estalvies dir en veu alta frases de paraules que no vols pronunciar perquè el teu angles és d´EGB amb tot el que sabem que comporta això. Like a WTF, quin merda d´article; com a exemple.
Però, anem a la denuncia, que no he fet un munt de línies per no queixar-me de res.
No puc amb lo que veig del púbers, prepúbers i postpúbers, inclús gent adolescent, de no fer servir bé el telèfon. Què és això de parlar a la base del telèfon sense mans lliures? Allò que cada vegada més joves fan (en aquest punt he de dir que he generalitzat amb joves, joventut i jovent per no ofendre a ningú en concret i a tots en general).
Quin retràs és per la tecnologia fer servir el telèfon com un walky talky. Molt ha d´haver canviat la tecnologia dels mòbils com per que ara l´auricular estigui al costat del micròfon. Quan ho veig em ve al cap que mai heu vist un telèfon, d´aquells on els forats per on sortia veu eren a dalt i els forats per parlar eren a baix, on quedava clar que el telèfon, sigui un iPhone14 o un de roda del 1980, estan dissenyats des del principi, per usar-los correctament: on escoltes, a l´orella, i per on parles, a la boca.
Confieu en qui fa les coses. Normalment ho fa bé.
