JORDI SALVAT
Una de les poques coses que sabem d’aquest mandat municipal -no legislatura, perquè als Ajuntaments no es fan lleis- és que a Torredembarra tindrem com a mínim tres alcaldes durant quatre anys. Els resultats de les eleccions del 28-M van deixar un panorama molt obert, amb diverses majories de govern possibles. Les forces més votades -ERC i PSC- van jugar les seves cartes per aconseguir l’alcaldia en solitari però van arribar a la conclusió que els riscos eren massa elevats i van assumir que l’estabilitat passava per una entesa entre ells dos i compartir l’alcaldia. La diferència era 115 vots entre republicans i socialistes era massa estrteta, malgrat que van traduir-se en 6 regidors dels primers i 5 dels segons. A aquest acord s’hi han sumat els dos edils de Junts. Tretze regidors dels disset del ple municipal.
D’aquesta manera, Eduard Rovira podrà tancar dignament la seva etapa com alcalde amb un novè any i es convertirà, junt amb Santiago Segalà, en el segon alcalde més longeu de la democràcia. En l’equador del mandat, Torredembarra tornarà a tenir un batlle socialista en la persona de Vale Pino. I el darrer any serà per al proper cap de llista d’Esquerra, Raúl García, que si les coses van bé podrà exhibir també haver solucionat la neteja i la recollida de la brossa, els grans problemes del municipi els darrers anys i que haurà de gestionar des de la seva regidoria.
L’alcaldia té un simbolisme molt gran, que va més enllà de les seves funcions executives. És una plataforma de promoció personal molt aprofitable, I Pino i García l’exprimiran al màxim de cara a la contesa electoral del 2027. I és que el pacte tripartit torrenc té un component successori molt gran, com ho demostra la fórmula 1+2+1 enlloc del 2+2. Però això no pot fer oblidar que durant aquests quatre anys Torredembarra no es pot adormir i encara menys desaprofitar aquest govern tan ampli per fer un salt que fa anys que hauria d’haver fet i la inestabilitat política ho ha impedit. A governar!
