JORDI ROIG MORERA
Aquest primera article sobre biofília pretén ser una aportació més per a un debat conjunt i participatiu que enriqueixi els futurs plans urbanístics que s’aprovin per a Torredembarra.
És possible que per a moltes la paraula biofília els resulti nova, com ho va ser per a mi ara farà uns set anys quan casualment, seguint la meva dèria sobre paisatgisme, em va caure a les mans documents reveladors sobre el nou urbanisme que globalment s’està obrint pas arreu. Intentaré resumir els fonaments d’aquest urbanisme. Emparentat amb els moviments ecologistes, un precursor d’aquest moviment va ser Idelfons Cerdà. Ho va resumir dient “Urbanitzar el camp, ruralitzar la ciutat”.
Les pandèmies i el canvi climàtic ens han posat davant una tessitura indefugible, o be frenem, mitiguem o pal·liem els efectes de la deriva del planeta o se’n va tot en orris.
Què vol dir biofília ?
Posar la natura al centre de la planificació urbanística. És entendre la ciutat com a parc-jardí-hort , és a dir, una ciutat immersa en la natura i que respecta els ecosistemes. Aquest terme polisèmic inclou diferents aspectes: Intentaré plasmar-ho en exemples reals que podrien executar-se a Torredembarra.
1. Vol dir mantenir i incrementar l’espai verd per millorar els beneficis mediambientals i alhora a salut físic-emocional. Tant en espais públics com privats (balcons, terrats, arbres fruiters, hortes urbanes i edificis biofílics milloren la qualitat de vida).
2. Integració d’espais de parc i connectors verds en la construcció d’habitatge social en la promoció púbica /privada.
3. Pàrquings i espais públics tenen el potencial d’estar o bé soterrats amb zona verda superior o be arbrats i acompanyats de instal·lacions d’energies renovables.
4. Ampliació de voreres i increment d’arbrat per anar ampliant les zones de vianants, millora de la viabilitat de vianants. Per tal de tenir refugis climàtics a tots els barris i minvar paulatinament les illes de calor.
5. Connectors verds en totes direccions, que relliguin el centre de Torredembarra amb les diverses poblacions veïnes del Baix Gaià (Altafulla, La Riera, La NOU, La Pobla de Montornès i Creixell) per tal de crear , a partir de projectes ad hoc, una conurbació verda que recuperi terrenys agrícoles abandonats i que sota l’espassa de Dàmocles de l’especulació poden desaparèixer com a terrenys productius KM.”0”.
6.Connectors blaus. Al voltant de la riba del mar es poden fer intervencions respectuoses amb l’ecosistema marí i que incrementi la riquesa del paisatge. Relligant la part de costa daurada que ens pertoca des de Altafulla a Roda de Berà.
7. Ciutat esponja. Per a la biofília és fonamental la gestió de l’aigua. La meteorologia ens avisa que cada cop seran més freqüents les sequeres. Respectar el cicle de l’aigua en els nuclis urbans és un deure/obligació. A Torredembarra s’hauria d’anar cap a una ciutat esponja que deixés alimentar els aqüífers i fer-ne una gestió pública d’aquests. Alhora que amb les noves infraestructures també es poden planificar dipòsits pluvials per fer sostenible la despesa d’aigua.
Estem parlant de futur i una planificació a 20 anys vista. Independentment del govern que el poble triï, els diferents governs haurien de tenir uns paràmetres mínims de SOStenibilitat i això ens implica en la lluita per pal·liar el canvi climàtic que ja és aquí.
He donat unes pinzellades del que suposa comprometre’s en la xarxa de ciutats biofíliques. En seguirem parlant amb altres exemples concrets i intentaré justificar el títol del present article.
