JERUSALEM TORRA
Les Dones grans, poques vegades denuncien al seu agressor, la majoria de vegades en el seu entorn familiar més proper (cònjuge, fill…) que per por, vergonya, dependència econòmica i emocional, soledat, escut creat per protegir el seu propi silenci,demències, falta de suport entorn, no trencar nucli familiar, desconeixement de circuits d’ajuda i social, per el paper tradicional de gènere . A més s’afegeix quan tendeixen per normalitzar la violència i resignació davant la vida que assumeixen com un propi rol.
Apostem per revisar protocols, crear mecanismes d’atenció específica, elaborant guies d’actuació que abordin la Prevenció : amb factors de risc i les diferents formes de maltractament; Detecció : amb el mètode d’observació i escolta activa amb els professionals i el teixit social i comunitari; i Intervenció : amb cossos de seguretat , recursos socials,de salut,jurídics i professionals en el maltractament de les dones grans.
L’OMS assenyala que la violència contra les dones constitueix un problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones. Actualment existeix un increment del 26% de maltractament de Dones Majors de 65 anys a Catalunya 2021 (font; Àrea de Relacions Institucionals i Atenció ciutadana Mossos Esquadra )
No oblidem que el nostre silenci ens converteix en còmplice i en cas d’abús o sospita hem d’alertar, aturem les violències masclistes i que les dones puguin assolir la plena ciutadania, autonomia, llibertat , dignitat , autorealització, assistència i participació.