CARLES MARQUÈS
Sant Simplici té una vista immillorable sobre el paisatge del nostre entorn. Aquest turó entre Tarragona i el Baix Gaià està ben situat però passa desapercebut. Hi ha gent del voltant que ni el coneix. I això que la situació ha estat estratègica al llarg de la història. El corona una torre circular de guaita, possiblement del segle onze, construïda pels pobladors provinents del comtat de Barcelona, però que podria ser anterior, obra dels musulmans d’Al-Àndalus.
En qualsevol cas, és una construcció clau en la vigilància del que va ser pas i frontera entre dues civilitzacions durant segles. Una frontera més fluïda i difusa que les d’ara. I si el turó és mal conegut, la torre és encara poc valorada i poc identificada com a patrimoni.
En aquest turó i al voltant d’aquesta torre se’m va ocórrer fa pocs anys situar-hi un poble imaginari, que fos compendi i metàfora dels pobles de la rodalia. Un escriptor no és ningú si no crea el seu poble imaginari! I el vaig fer l’escenari de contes curts, microrelats, dels que caben en un tuit. Podria dir que vaig inventar un “micropoble”, amb històries de to absurd i surrealista.
Mentrestant, en el món real, una arquitecta tarragonina, gran caminadora i exploradora del patrimoni cultural i natural, Anna Saballs, ha decidit aquest 2022 pujar cent cops a Sant Simplici per reivindicar que la torre sigui protegida, senyalitzada i estudiada. Una tasca necessària de conscienciació i divulgació. Quan vaig assabentar-me’n li vaig proposar a l’Anna fer una pujada conjunta amb un grup, per ajuntar la lectura d’alguns microrelats amb la caminada i amb el seu repte. El resultat l’explica aquest Torredembarra Actualitat. Jo el resumiré en un microrelat escrit expressament: “El poble de Sant Simplici és tan màgic i discret que una arquitecta hi ha pujat cent vegades en un any, i ha aconseguit imaginar-se’l cada cop com si no s’hi hagués construït cap casa mai. Com al poble de la Mussara, però al revés .”
