JOAN MARTÍ
Per la Festa Major del Quadre no va ploure, que ja és molt. Quan no cau un xàfec, ens assota una pandèmia, tot i que una mica d’aigua, és un parlar, tampoc hauria anat tan malament per a la pagesia i per a la neteja dels carrers. Sigui com vulgui, l’onada, enguany, i amb el virus més controlat, va ser de calor i de suor. Tribut a Mecano, un grup del País Valencià, molta rumba (semblava un tribut a Barcelona 92, ara que fa 30 anys) i DJ, així a grans trets i en clau musical. I l’orquestra Meravella, és clar, amb concert i ball aferrat.
L’aigua, quan hi ha orquestres, es carrega els actes musicals, tot i que un any Miquel del Roig, nom artístic de Miquel Vendrell i Llambrich (l’Ametlla de Mar 1951) va acabar tocant i fent el seu espectacle sense gairebé pauses i amb només una guitarra, dins del Casal, amb una gran humitat però també amb l’esperit festiu que transmet el peculiar cantant calero. Del Roig s’autodefineix amb ironia com un “cantautot” i diu que el seu secret és cantar al gust de la gent i no a l’inrevés. Geni i figura, alterna les cançons populars, peces pròpies i adaptacions d’èxits. La Farola és un dels seus grans hits. També es notícia que no hagi estat inclòs en el programa d’actes, en el qual ha estat un habitual en els últims anys, i no ho dic com una crítica. Simple[1]ment ho constato. De fet, el vam veure i sentir a la festa de Sant Joan a Baix a Mar i va triomfar, com sempre.
Es innegable que té un segell propi i que ha trobat la manera de connectar amb gent de moltes edats, amb el seu estil de festa major i els tocs de crítica social, política i futbolística (crucificant Sergio Ramos perquè a les xarxes va caure de quatre grapes assegurant que el bàsquet i el baloncesto eren esports diferents) que reivindiquen les seves lletres, en les quals versiona la lletra de cançons ja conegudes de tot tipus d’estils. Un repertori singular que va actualitzant a partir d’una base inalterable i que ha fet créixer el seu catxet de manera merescuda en un món en què ara sembla que no es pot dir res. El putu amo, que diria Guardiola. Del Roig, trobador calero -de caleros, diuen, n’hi ha a tot arreu- del segle XXI nascut el XX , posa el dit a la nafra i gaudeix fent gaudir. Fa festa.
