GABRIEL COMES
Molts científics, basant-se en estudis seriosos i aprofundits, ens estan alertant dels grans desastres que la humanitat patirà si no s’aconsegueix aturar el canvi climàtic: desglaçament, pujada del nivell de la mar, incendis, desertització, augment de la temperatura, fenòmens meteorològics extrems, disminució de la biodiversitat…
De fet, molts d’ells pensen que ja fem tard i que no arribarem a temps a frenar-lo. Jo, que soc un optimista de mena, tot i que soc conscient del grau superlatiu que pot arribar a assolir l’estupidesa i la maldat humanes, crec que quan definim clarament els problemes greus que ens afecten i prenem plena consciència del estralls que ens poden ocasionar, som capaços de vèncer-los amb l’esforç de tots i amb l’ajuda dels avenços científics, tècnics i tecnològics (pensem en el fet extraordinari d’obtenir vacunes contra la covid en un temps inimaginable), i si ens hi posem aviat i tots plegats, aquest cop també arribarem a temps en la cursa d’aturar els efectes catastròfics del canvi climàtic.
És per això que aplaudeixo que la Regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra hagi programat en el mes de març una jornada per celebrar la Festa de l’Arbre (instaurada a Catalunya el 1899 per l’enginyer forestal Rafael Puig i Valls).
Realment, és una acció molt minsa per frenar el canvi climàtic, encara que tota obra comença per petits fets (el desert està format per petits grans de sorra), però també serveix per conscienciar a tothom del problema, sobretot als més joves, do[1]nat que el futur és d’ells. Per aquest motiu, estic molt content al compro[1]var que alumnes d’ESO dels instituts Torredembarra i Ramon de la Torre han estat protagonistes destacats de la Festa, i també perquè aquesta festa entronca amb una lloable activitat que els escolars ja practicaven fa 100 anys! Efectivament, en el meu llibre Dones (2007), escric el que la Rosalia Pijuan, nascuda l’any 1912, em contava sobre el Dia de l’Arbre de principis dels anys 20: la diada l’organitzava l’Ajuntament amb la col·laboració dels mestres del Patronat Antoni Roig, hi assistien les autoritats, el professorat, l’alumnat i nombrós públic. Era una festa solemne en què, fins i tot, es llogava una banda de música, es donava berenar i una bossa de regals als nens i nenes i es plantaven arbres —pins— que havia regalat l’Ajuntament, dins del recinte escolar. Ens és grat tornar a reproduir la lletra d’una de les cançons que ella i el seu grup van interpretar:
“Cantem plantant
I plantem cantant
Que tot és vida.
Els bons plançons en uns
bons camps
Fan més florida.
En terra l’hem clos
Au! Fes-te ben gros.
Arbre, cuita, cuita (…)
Els camps són les flors
Els fets són la fruita
Com a bons germans
Creixem forts i sans
Amunt jovenalla.
Ai! Quina verdor
Ai! Quina abundor
Mira, mira, mira
Tot ells és dolçor
I el vent hi sospira” (cantat per només una nena)
Esperem que la Festa de l’Arbre es repeteix cada any i si pot ser amb més participació i més solemnitat, fins que la natura i tots els éssers vius convisquem amb harmonia, esperant que això no trigui gaire a passar. Així sigui!
Foto: ANNA F. / AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA
