CARLES MARQUÈS
Fa poc, perquè em venia a tomb per parlar d’un llibre a la secció que faig a TAC12, vaig recordar un establiment històric de la Torre, l’Apotecaria Gibert. Una farmàcia de les més antigues de Catalunya i de les poques conservades. Al Museo de la Farmacia Hispana de Madrid, això sí, on la vaig visitar el 2002. No és el primer article que n’escric, i continuo pensant que té una història poc coneguda. Potser donarà per a més d’un Conadells. Per explicar-la em baso en una comunicació del 1993 de Josep Maria Rovira i Anglada a unes jornades d’història de la farmàcia catalana. Rovira tenia com a informant Manuel Casals i Gibert, net de l’últim titular de la farmàcia. També he tret dades d’una conversa amb Blanca Cogul Ardèvol, farmacèutica, com sabeu totes i tots els qui llegiu aquestes ratlles, la mare de la qual jugava de petita en l’antiga farmàcia Gibert, ja fora de servei, perquè les famílies eren amigues. Una casa, al carrer Joan Güell, que casualment era aleshores al costat de la farmàcia Ardèvol, que sí que funcionava i funciona encara, des del 1918 aproximadament, que s’hi va establir Joan Ardèvol Morell, de Vila-seca.
I també em baso en una altra xerrada amb l’arqueòleg Albert Vilaseca, descendent de la família Gibert, que és una autèntica mina d’informació pel que fa a la nostra història local. Per exemple, m’ha revelat que els pots de l’apotecaria Gibert, que algunes informacions situen com a venuts a col·leccionistes de Boston i Filadèlfia, continuen en bona part aquí mateix, a la Torre. Els que no s’han anat trencant amb el pas dels anys. També continuen a la vila altres peces destacades de l’apotecaria, com el magnífic morter de marbre o brocatello de la Cinta procedent de Tortosa.
L’apotecaria Gibert va obrir el 1788 i va tancar el 1906, o 1911, segons altres fonts, l’any que Antoni Gibert i Casals va deixar l’exercici farmacèutic per a ser inspector de pesos i mesures. Tanmateix, tot i no dedicar-s’hi, va seguir sent propietari d’una farmàcia a Argentona, entre 1923 i 1936, segons un estudi de Ramon Jordi i González sobre apotecaris i farmacèutics catalans entre 1207 i 1997. Com abans, el 1903, n’havia obert una altra a Barcelona, al Poblenou.
No era la primera farmàcia que obria a Barcelona la saga Gibert. El seu pare, Joan Gibert i Soler, n’havia obert una al carrer Canuda, 37, tot i que equivocadament s’ha dit que era al Passeig de Gràcia, 2. Una farmàcia inaugurada el 1879, decorada per un arquitecte – això era una novetat revolucionària de l’època – que començava. I que segur que us sona, perquè es deia Antoni Gaudí. A Gaudí i Gibert els havia presentat Eusebi Güell, fill del torrenc Joan Güell.
La farmàcia gaudiniana no va durar ni deu anys, perquè va tancar el 1889, poc abans de morir Joan Gibert i Soler. Les prestatgeries i els taulells van anar a parar a una farmàcia del carrer de la Mercè, segons el web La Barcelona oblidada. Els de la farmàcia de la Torre els va comprar el que seria primer catedràtic d’Història de la Farmàcia de la Universitat Complutense, el català Rafael Folch Andreu. De fet, com em va confessar el que el 2002 era director del museu, Francisco Javier Puerto, allà s’hi refereixen de forma interna com a Museu Folch.
Pel que diuen textos del mateix museu, el mobiliari torrenc es va vendre el 1945 per 10.000 pessetes segons el propietari, i 18.000 pessetes segons el comprador. Però l’únic segur que se’n conserva, per part del museu, és un rebut del 9 de juliol del 1945 signat per Antoni Gibert, de 3.633 pessetes amb 30 cèntims per la venda d’una prestatgeria del segle divuit.
Ara en l’emplaçament de Madrid la farmàcia torrenca acull uns pots de la mateixa època, finals del divuit, procedents de l’apotecaria Ferrer de Puigcerdà, i una imatge de Sant Pere, que substitueix l’original que hi havia. Ja que, tot i que es conservi aquesta farmàcia tan singular, no la podem veure a la nostra vila, llenço la proposta que l’Ajuntament, o alguna entitat, organitzi un viatge per visitar-la. Qui s’hi apunta?
Fotos: CEDIDES / ALBERT VILA-SECA
