GUILLEM BARGALLÓ
Una de les poques coses que tinc a casa de l’avi Joan és la bandera amb els colors de la UD Torredembarra. Recordo que va portar metres i metres de tela als anys noranta per celebrar l’ascens de l’equip a Preferent. Vint anys després, la vaig portar al camp el dia que la nostra UDT pujava a Primera Catalana.
Aquest curs, la UD Torredembarra té opcions reals de pujar a Segona Catalana. Després d’anys per oblidar, el primer equip torna a som[1]riure amb gent de la casa i qui sap si ha arribat el moment de tornar a celebrar un ascens. Seria el regal perfecte a un club, el nostre, que aquest 2022 celebra el seu centenari.
Arribar als 100 anys de vida no és cosa fàcil, i menys a la Torre. Molts de nosaltres hem passat per les categories inferiors de la UDT o hi hem tingut algun familiar jugant. Més enllà de la Festa Major, el Carnaval o la Setmana Santa, l’esport en general i el futbol en particular han estat durant anys una manera de reivindicar-nos com a poble.
La nova junta de la UDT, amb un mèrit increïble, no només ha recuperat la il·lusió al club, sinó que té ganes de posar en valor la gent que ha deixat la seva petja durant 100 anys. Busquen fotografies, samarretes i tot allò que serveixi per explicar la història del millor club del Baix Gaià i aviat explicaran com fer-ho arribar.
Que el 2022 no només sigui l’any del centenari de la Unió Deportiva Torredembarra. Que serveixi per confirmar que aquest poble manté l’orgull i les ganes de jugar a futbol de blanc-i-blau. Els nostres colors.
