GERARD CIURÓ
Una de les gran mancances que s’atribueix a l’actual sistema democràtic és la manca de participació de la ciutadania en la presa de decisions de les institucions. Torredembarra no n’és una excepció, i tret de petits períodes en els quals s’ha intentat donar veu a la població en alguns temes, normalment els torrencs i torrenques estan limitats a expressar la seva opinió exercitant el seu dret a vot en els comicis municipals cada quatre anys.
És cert que hi ha hagut algunes experiències com el Consell Municipal de Sostenibilitat, que va aplegar un bon nombre de persones que s’organitzaven en comissions diverses i que aportaven idees que en alguns casos eren debatudes en les sessions plenàries en forma de mocions.
També és cert que, des d’aquest organisme i des de la regidoria corres[1]ponent, també es van impulsar els pressupostos participatius, en els qual la ciutadania mostrava quines eren les seves prioritats per portar a terme la despesa d’una partida con[1]creta del pressupost. I fins i tot es va elaborar un reglament de participació ciutadana en el qual es donava veu a les persones que, prèvia sol·licitud, volien fer preguntes al Ple. Totes aquestes iniciatives que, amb més o menys fortuna, fomentaven una cultura democràtica i participativa en la ciutadania i en els mateixos regidors, han anat desapareixent de l’escena política torrenca.
Reprendre els processos participatius, començant per la consulta sobre la idoneïtat de rehabilitar l’Alfa i Omega, se[1]ria una bona proposta donada la forta càrrega simbòlica que representa aquesta tema. Però més enllà d’aquesta iniciativa, caldria obrir processos sobre qüestions de tanta importància com ara la revisió del planejament urbanístic de la nostra població. Les torrenques i torrencs hi hem de poder dir la nostra sobre quin model de població volem, fins on volem créixer o quins espais necessitem preservar, protegir i potenciar.
Sens dubte, un repte majúscul que cal afrontar des del govern municipal amb valentia i amb la convicció que les aportacions ciutadanes són tan necessàries com enriquidores.
