GERARD RECASENS
Si el dia a dia en l’antiga normalitat ja no era gens senzill per a les colles castelleres de petites dimensions, la pandèmia les ha col·locat en una situació veritablement complicada. Els efectes d’una aturada d’un any i mig sense assajos ni actuacions ha perjudicat el centenar de colles del panorama casteller, però ho ha fet amb especial duresa a les més menudes: com és lògic, menys massa social significa menys recursos castellers per recuperar el nivell de 2019.
La poca assistència als assajos i el fet que la canalla de 2019 ha crescut sense possibilitat de formar relleu són els principals obstacles de les colles, que a més compten amb frens que els impedeixen avançar a grans passos, com ara la por a les noves variants del virus o a les limitacions que puguin tornar a dictar-se.
D’exemples de colles petites marcades per aquestes dificultats, en trobarem arreu de la geografia del país, però a Torredembarra en tenim dos de molt evidents: els Nois de la Torre malden per recuperar el nivell previ a l’aturada obligada pel coronavirus; mentre que els Xiquets de Torredembarra intenten imposar-se a l’entrebanc pandèmic a la cerca de la seva consolidació.
D’una banda, els Nois tornaven a les places amb castells de sis en motiu de la seva diada, que habitualment marcava el final de temporada. Enguany, però, les circumstàncies obliguen a capgirar-ho tot. Els de la camisa blau cel han programat assajos al desembre amb l’objectiu d’aspirar a recuperar els castells de set pisos tan aviat com sigui possible: fins i tot, a l’actuació que congregarà totes les colles de Catalunya en motiu de les Festes Decennals de la Candela, a Valls, a finals de gener. La colla es troba amb els mateixos impediments derivats de la pandèmia que han trobat formacions del seu nivell: com dèiem, minva de castellers a assaig i canalla gran, sense la possibilitat d’assajar relleus. Resoldre les conseqüències castelleres de la pandèmia és el principal repte dels Nois de la Torre de cara a recuperar els set pisos i encarar una temporada 2022 en què somien a tornar a participar a la segona jornada del Concurs de Castells, a la Tàrraco Arena Plaça.
Ben diversa és la situació dels Xiquets de Torredembarra. La colla, que va fer els seus primers castells de sis el 2018, ja venia condicionada abans de la pandèmia per dificultats diverses a escala castellera i social, com ara la manca de camises o l’impediment de trobar padrins i, en conseqüència, de formar part de la CCCC, l’ens que agrupa totes les colles castelleres de Catalunya. L’objectiu primordial per als Xiquets de Torredembarra era la seva consolidació i ara, una pandèmia després, ho segueix sent. Els efectes castellers de l’aturada se sumen a la càrrega prèvia que ja duien, però el cert és que persisteixen en el seu objectiu i progressen. Després d’una diada a la Torre on sortien amb dos castells de sis, a mitjan desembre signaven a l’Arboç una actuació completa de sis pisos, la millor dels seus registres.
En definitiva, doncs, Nois i Xiquets afronten ara, amb bagatges ben diferents, les conseqüències de la frenada castellera en sec que va suposar la pandèmia. Torredembarra compta amb un doble exemple sobre com el coronavirus ha tingut conseqüències en tots els àmbits, fins i tot els més insospitats: també el casteller.
