ALBERT JANSÀ
Amb motiu del Dia internacional de les persones amb discapacitat, l’Ajuntament de Torredembarra va acollir el passat 3 de desembre a usuaris i usuàries de la Fundació Onada i l’Associació Matinada per a la lectura del manifest unitari de la Dincat, la federació d’entitats que treballa per a una plena inclusió de les persones amb capacitats disfuncionals de Catalunya. Les xifres són esfereïdores quan parlem del dret que tenen com a persones a accedir a un habitatge digne. Segons la Generalitat, actualment a Catalunya prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual estan a l’espera d’una plaça en una residència, una llar-residència, o amb assistència a la pròpia llar, per poder viure amb els suports necessaris. Una llarga llista d’espera que en alguns casos pot arribar a allargar-se fins a més de 15 anys.
Hi ha més de mil persones esperant per accedir a uns serveis d’atenció diürna, que són serveis fonamentals pel desenvolupament personal de moltes persones amb discapacitat intel·lectual. Les famílies amb un infant amb especials necessitats, cada cop han d’esperar més temps per fer una primera visita a un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i cada vegada tenen menys hores d’atenció, en una etapa de la vida on una resposta ràpida és essencial. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU és molt clara: les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a poder triar on, com i amb qui viure, i precisament això, a Catalunya, no es compleix. Ni tenen accés a un habitatge digne amb els suports necessaris, ni tenen accés a serveis d’atenció diürna quan ho necessiten, ni poden desenvolupar projectes de vida independent.
Si volem ser una societat realment inclusiva, més compromesa i més solidària on tots els ciutadans hi tinguin cabuda amb els mateixos drets i deures, s’ha de poder garantir el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a desenvolupar el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals, tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front. Perquè també tenen el dret a un habitatge digne i a tenir l’oportunitat de desenvolupar un projecte de vida independent. Aquest mitjà de comunicació, sempre, serà un altaveu en la defensa de la seva lluita. Per una societat inclusiva, ara més que mai.
