VIVIAN SEGURANA
S’acaba l’any i ens toca fer un repàs de tot el que, aviat, deixarem enrere. Tanmateix sembla que la narrativa pandèmica en què vivim des de fa 21 mesos té capítols per temps. Sembla que les relacions profundes es van ancorar el 2019, quan crèiem que érem lliures i que tot allò que passava fora de casa no ens passaria a nosaltres. En aquests 21 mesos ens hem distanciat de gent propera per no pensar com nosaltres, la nova normalitat ens ha volgut encaminar a sentir una total aversió per tocar coses o persones i ens han convençut que som armes biològiques caminants.
A les portes de Nadal i seguint la narrativa d’aquesta història bèl·lica d’una lluita contra un virus letal, la distància, la soledat i l’enemistat continuaran acompanyant els àpats de les festes de moltes persones perquè hem vedat l’entrada a totes aquelles que no posseeixen el passaport de vacunació. Tot plegat podria semblar un remake de l’època feixista, quan no es podia accedir a edificis públics, teatres, escoles i llocs de treball si no s’era posseïdor del “passaport sanitari”, el “Gesundheitspass” introduït per l’Alemanya nazi, amb el qual les persones sanes (vacunades) tenen drets i llibertats per damunt de les no vacunades (impures), les quals no poden tenir llibertat de moviment, expressió o decisió.
Què succeirà al següent capítol? Proposaran que les persones no vacunades duguin una estrella de David cosida a la solapa abans de recloure-les en guetos o en camps de concentració? Deixarem que la història es repeteixi tot i haver-hi estudis, com el dirigit per l’Imperial College London i l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit i publicat el passat mes d’octubre a la revista The Lancet Infectious Diseases, coneguda com la bíblia dels estudis científics, on s’afirma que les persones immunitzades amb la pauta completa poden transmetre el virus a persones vacunades i no vacunades?
La realitat actual recorda massa uns fets històrics que atemptaven contra la llibertat individual i que semblen haver-se oblidat.
