CARLES MARQUÈS
Des de l’erupció del volcà de La Palma els mitjans de comunicació en seguim minut a minut les novetats. S’ha convertit gairebé en una secció, com la del temps. Tot i que sembla que el volcà i l’illa han estat analitzats des de tots els punts de vista, hi ha un tema que no he vist tractat a TV3 ni a altres mitjans d’aquí. I és la gran relació històrica de La Palma i Catalunya. Només uns exemples. El 1513 es va erigir a la població de San Andrés y Sauces, al nord de l’illa, l’església de Montserrat, per encàrrec de l’amo d’una hisenda sucrera, un ingenio, Marc Robert de Benavent, nascut a Tarragona o la Selva del Camp i que va posar molts diners en la conquista de l’illa.
Baixem a un terreny més prosaic però potser més simpàtic. Molt més tard, a la dècada dels 1920, un grup de soldats catalans destinats al batalló de l’illa van organitzar alguns dels primers partits de futbol de La Palma. Un dels equips que van sorgir aleshores, el més antic avui en actiu, es diu Tenisca i en els seus orígens anava vestit de blaugrana com el Barça. Ara va de blanc; en fi…
La Palma, com la Torre, és terra d’indians que van anar a Amèrica i cada any, el dilluns de Carnaval, celebra una gran festa amb música cubana. I un dels poetes que millors versos ha escrit sobre l’illa és català, Eladi Crehuet, nebot del nostre notari Manuel Crehuet. Podria seguir, perquè és una illa que em conec molt bé. Hi vaig viure gairebé un any. Vaja, que hi vaig fer la mili… I des d’aquell moment que m’estimo l’illa i sento en el cor cada pèrdua d’habitatge que ha causat l’erupció. Hi vam tornar el 2013 amb la Carme i podria dir, com l’Eladi, que des que va esclatar el volcà “Yo no quiero ni puedo juzgar nada. Yo pensé en Los Cancajos, en La Palma.”
