CARLES MARQUÈS
No tinc res contra Frederica Montseny. Al contrari. Però hauria preferit que el nou parc, o un altre espai, reivindiqués una republicana torrenca. Tal com, i ben fet que està, la biblioteca porta el nom de la mestra Maria Antònia i no de Francesca Bonnemaison, fundadora de la primera biblioteca pública d’Europa per a dones. No és provincianisme donar valor als noms que han fet la teva pròpia història. Al contrari. Jordi Salvat m’ha informat que la primera dona ministra a Europa – i aquest és un gran valor – sí que va tenir gran amistat amb una persona que va acabar vivint a la Torre. La seva família i la d’Albert Pujol, aleshores un noi, fill d’un anarquista de Vilanova, van passar juntes la frontera de l’exili després de la Guerra.
Però no em consta, a mi si més no, que Montseny tingués cap relació directa amb la nostra vila. Com sí que la van tenir dones lluitadores, no tan conegudes, i per aquesta raó mereixedores de reconeixement. Dones en molts casos anònimes o víctimes col·laterals de l’empresonament, deportació o mort dels pares, germans o parelles. I dones, en altres casos, víctimes amb nom i cognoms propis. Com ara Rosalia Soler Güell, jutjada el 1941 pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques, TRP, per fer-se “simpatitzant dels partits d’esquerres”, com explica l’historiador Joaquim Nolla al llibre col·lectiu II República, Guerra Civil i Repressió Franquista a Torredembarra (1931 – 1975). El també historiador Jordi Suñé, en un article d’un número anterior de Torredembarra Actualitat, detalla que Rosalia Soler, de Cal Tarragoní, era mare de Josep Maria Camps, exiliat a Mèxic, i consogra del cap dels Mossos d’Esquadra, Pérez Farràs. Recordant-ne el nom recordaríem les dones de la República.
