VIVIAN SEGURANA
No fa gaire temps, a les nenes els hi era fàcil imaginar que eren princeses a qui un príncep les venia a rescatar. Els contes de la nostra infantesa eren plens de proeses masculines per rescatar damisel·les en perill. Als llibres d’història els protagonistes han estat gairebé sempre homes. Ells anaven a la guerra, ells conquerien, ells governaven o ells feien grans descobriments. El paper de la dona era ser esposa, mare, filla o amant. Les contribucions de les dones als esdeveniments històrics o els efectes que aquests han tingut en les nostres avantpassades han estat gairebé ignorats o silenciats. La llosa dels estereotips, la falta de llibertat, la negació de la igualtat d’oportunitats, l’exclusió de la vida política, la falta d’accés a l’educació o l’exposició a la violència social i familiar han estat al llarg de la història mers costums socials on, fins fa poc, alguns comportaments masculins eren considerats normals.
Ser dona en un món d’homes ha estat per a moltes sotmetre’s a l’abús de poder d’aquells que els hi podien obrir les portes al món professional. Dir “No” sovint volia dir perdre la feina o no arribar a tenir el paper per al qual s’havia preparat. Malauradament encara avui els assetjaments sexuals i les violacions són presents en moltes esferes de la vida. Sense anar més lluny, el recent escàndol sobre les vexacions sofertes a alumnes de l’Institut del Teatre per part d’alguns professors; Joves aspirants a actrius que han patit insinuacions incòmodes i comportaments abusius i autoritaris per part d’homes que utilitzen el xantatge de la seva influència per aconseguir sexe. Aquest silencis, però, que durant anys hem patit el conjunt de les dones en àmbits com la política, la cultura, l’església, l’educació o la vida familiar, poc a poc els hem anat trencant. Gràcies a moviments com el #MeToo i la feina dels diferents col·lectius feministes, les dones cada cop tenim menys por a denunciar. La necessitat imperativa d’inclusió en tots els àmbits de la vida, la nostra voluntat de desafiar i de lluitar per l’alliberament de la dona ens ha demostrat que al segle XXI les princeses no esperen ser salvades i que nosaltres podem canviar la història.
