CARLES MARQUÈS
Ha començat un any nou, i perquè sigui nou de debò m’agradaria veure coses noves al meu carrer, que per alguna cosa en diem carrer Nou. Coses que demostrin civisme i respecte a les altres persones. Entenent el carrer Nou i els que l’envolten com a metàfora de tot el poble. O sinècdoque, la figura retòrica de la part pel tot. Vull un carrer on passejar amb tranquil·litat, sense por de ser atropellat, molestat o agredit. Un carrer sense bicicletes fent el cavallet i fent eslàlom entre gent gran i cotxets de criatura. Sense patinets elèctrics ni no elèctrics. Ni monopatins, ni patins, ni res que patini, rellisqui o es xuti. Alguns dies he tingut por que em multessin per ser l’únic que hi caminava a peu. On s’és vist, una cosa tan antiga com l’anar a peu? Vull un carrer Nou sense aparells de música a tota potència, dia i nit. Ho he dit massa cops: hi vull viure i dormir.
Un carrer sense cotxes que baixen el carrer Gibert en contra direcció i s’aturen al cantó de, o d’en, Jordi per treure diners dels caixers. O que pugen pel carrer Francesc Moragas, també per treure diners automàtics, i s’aturen al mig del carrer tapant la circulació i les entrades als pàrquings. I si parlem de caixers, vull que s’hi pugui treure diners en pau, sense que tinguis una persona al darrere que, més que demanar-te, t’intimida. Vull un entorn sense gent que es punxa en carrers cèntrics com el de Santa Rosalia – han posat un reixat a Cal Maiam, és una bona mesura –, i que pugui punxar-se en un lloc o sala més segur per a ells i per a tots. Vull, crec que tothom vol, un centre que no sigui un camp de mines mòbils i que això ajudi a un comerç molt castigat per la pandèmia. Vull un nou carrer Nou i en pau, resumint. Bon carrer Nou a tothom!
