JOAN MARTÍ
Com resa la tradició. Tret dels presos polítics, és clar, que ja farà quatre Nadals que no hi són, al seu corral, subjectes a la bombolla del Suprem. Per un fet casual els van privar del tercer grau tot just l’endemà de l’aprovació dels pressupostos més moderns, més equitatius, més democràtics… més tot i top de la història. Què voleu que us digui? La frase feta tradicional catalana amb què titulo l’hauria signat el mateix Procicat, que qualsevol dia el veurem en algun pessebre vivent perquè sembla Déu nostru senyor, però en el qual s’amaguen decisions, encerts i misèries humanes. Ho diu el Procicat i punt! És com l’home del sac quan els nens fan parlar. No descobriré res dient que les restriccions severes són bones per a la salut i dolentes per a l’economia i a l’inrevés. Inclosos els desprotegits autònoms que hagin fet cursets informàtics accelerats per accedir a les rifes Homrani. Som més pobres i tenim menys diners a repartir perquè no som sobirans, però no cal que toquem el ridícul.
Personalment, tornant al tema galets, per Nadal no m’estaria de moltes hòsties i evitaria els dinars familiars, el súmmum de l’alt risc, en què la mascareta va a la butxaca o dins d’aquests sobres tan ben parits amb què la industria es frega les mans, com fa amb els gels. M’és ben bé igual que el Procicat o la Mare de Déu digui que dues bombolles, deu persones comptant nens o la Bíblia en vers, seguint amb el fil religiós. Sense la cançó del “caga tió” per no fer volar capellans —tècnicament denominats aerosols pels Trilles i Mitjans (cognom en plural amb el do de la ubiqüitat) del món— i amb la prohibició explícita dels projectils neulificats: Bon Nadal a tothom!
