ALBERT VILA-SECA – Arqueòleg
Situada a la partida del Moro —entre Babilònia i Clarà—, en un terreny amb un suau desnivell, hi trobem el conjunt arquitectònic de la vil·la romana del Moro, format per les restes arquitectòniques de dues viles romanes sobreposades. Cronològicament, es data la construcció de la primera vil·la entorn de la segona meitat del segle I aC, i la construcció de la segona, poc abans de mitjans del segle I dC. Relacionat amb la vil·la i separat d’aquest nucli uns 350 metres al nord-est, hi trobem un tram d’aqüeducte d’uns 40 metres de llargada, construït amb opus vittatum (petit carreu de roca calcària) i que portaria l’aigua a la vila. L’abandonament definitiu seria, tal com es dona amb la major part de vil·les romanes, cap a finals del segle II dC.
La construcció d’una segona vil·la va implicar la destrucció i/o remodelació dels espais existents de la primera. Igualment, l’ús de la zona com a terra de conreu al llarg dels segles també va provocar una gran destrucció de bona part de les restes arquitectòniques. Així i tot, les restes conservades ocupen una extensió d’uns 2.500 metres quadrats, la qual és una extensió equiparable als espais ocupats en d’altres viles romanes.
Al Moro encara són visibles parts important de les dues vil·les i a grans trets destacaríem a la zona termal, el que seria el frigidarium, amb la seva coberta i els paviments formats pel tipus de mosaic anomenat opus signinum, amb decoració geomètrica. Assenyalem també que en els treballs efectuats fins ara hi ha una proposta del recorregut i identificació de les estances termals.
Molt important a destacar també és que es conserva bona part del pati porticat interior de la vil·la, espai conegut com a peristil a partir del qual, i tal com es dona en bona part de les vil·les romanes alt-imperials, es produeix l’ordenació i distribució de la zona residencial de la vil·la amb les seves diferents estances.
