HÈCTOR HERNÀNDEZ SOCIAS
Aquestes darreres setmanes, s’ha fet habitual per a moltes veïnes i veïns del Baix Gaià, i en especial del Catllar, La Riera de Gaià, Altafulla o Ferran, anar a fer un tomb per l’entorn més proper i veure com baixa el riu. Quina expressió, com baixa el riu, carregada de simbolisme i de vegades amb unes gotes de nostàlgia. Hem estat dècades sense poder fer sevir aquesta expressió i fins i tot, algunes generacions, sense ni tant sols saber que era o quin era el traçat del riu Gaià.
A principis dels anys setanta del segle passat, es van iniciar els treballs de construcció d’un pantà per embassar l’aigua del riu Gaià, inicialment només per a un ús industrial i sense que hi hagés cap cabal per al riu. Durant el procés, es va decidir recréixer la construcció i fer-lo molt més gran, amb la voluntat d’embassar també aigua del riu Ebre que posteriorment es transvasaria cap a Barcelona. Però una vegada finalitzades les obres de recreixement, van veure com els terrenys que envolten l’embassament, són d’uns materials que fan que hi hagi moltes infiltracions. Fins i tot, a la cua, hi ha les Coves Roges, un aflorament natural d’aigua que una vegada inundat sota les aigües del pantà feia l’efecte invers. Fent una comparació, l’embassament del Gaià és com una galleda que a una certa alçada està plena de forats, i per molt que l’omplis d’aigua, aquesta mai s’omple.
Aquesta obra hidràulica va provocar un canvi molt important, tant ecològicament com socialment al Baix Gaià. D’una banda, garantia de manera eficient aigua per als regants de les hortes del Catllar i de La Riera. Però per l’altra, va provocar la desaparició de la flora i fauna pròpia dels rius. I de retruc, l’estima de les persones vers aquest espai.
A finals dels anys 90, apareix el moviment Salvem el Gaià, una plataforma d’entitats que neix amb l’objectiu de reivindicar la recuperació del riu. S’iniciarà un moviment que desemboca l’any 2010, en la signatura d’un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’entitat que administra els rius de Catalunya, i l’empresa Repsol, propietària de l’embassament. Des d’aquest moment, s’estableix el que s’anomena un cabal ambiental. Quan l’embassament assoleix una certa cota d’aigua, es proposa que enlloc que s’infiltri, l’aigua s’alliberi cap al riu. I també, quan la cota d’aigua del pantà és encara més elevada, s’estableix un cabal generador, una mena d’avinguda controlada, una Gaianada, que afavoreix en aquest cas més cabal d’aigua i també el transport de sòlids, pedres i fangs, per afavorir la renaturalització de la llera del riu.
Aquest proper mes de juliol, es compleixen 10 anys de la signatura d’aquell conveni. Vist amb perspectiva, un primer pas molt important i necessari. Ara però, cal fer un altre pas ferm i clar, per mirar de revertir aquest projecte del tot ineficient. Per aquest motiu, creiem que cal que l’ACA assumeixi la gestió de l’embasament i que s’iniciïn els treballs per a redactar un pla de desconstrucció parcial, per tal d’afavorir la connectivitat de la biodiversitat del riu i la seva integració paisatgística. Una desconstrucció que ha de retornar al Baix Gaià l’orgull de veure com el seu riu, travessa hortes fins a desembocar a mar.
