DAVID URPÍ – Docent
Fa uns minuts estava parlant amb una alumna de 8 anys a qui l’entusiasma la lectura, i amb qui tinc l’oportunitat de donar suport en aquest camp a la seva escola. Abans de seguir vull fer un incís sobre la lectura o la competència de la comunicació, en general: La realitat es que 1 de cada 7 alumnes de primària no entén el que llegeix (o dit d’una altra manera, no saben llegir), i sospito que desgraciadament aquest fet no es queda a la primària, doncs s’arrossega tota la vida. Això ho pot comprovar un mestre o un pare. I si no, podem veure els últims informes PISA. El de 2015 (resultats de 2018)* ens deia que només un 0,4%, és a dir, 4 de cada 1000 alumnes de 15 anys (que porten més de 10 anys a l’escola) són capaços de comprendre un text i deduir, criticar, avaluar o reflexionar sobre ell. Això es diu molt ràpid però si meditem una mica en aquesta realitat, és força vergonyós que hi hagi altres pensant en obligar a les escoles a que siguin bilingües quan la realitat és que a Espanya no sabem comunicar-nos en la primera llengua (sigui quina sigui).
Ara que no hi ha escola, hem acordat amb les famílies dels alumnes, seguir amb el suport a la lectura mitjançant la videoconferència. En la conversa amb ella, hem parlat d’una realitat dels nens. No només ella, sinó que, en general els alumnes troben a faltar l’escola. No la taula i la cadira, i els llibres, sinó els companys, altres éssers humans amb qui es relacionaven.
El tema de que l’escola pugui fer-se virtualment és interessant però crec que també preocupant.
Aquí la qüestió va més enllà de “fer escola”. El problema el tenim amb el plantejament de l’escola. Abans no funcionava. I ara, més pares noten que no funcionava o tenen el temps o les circumstàncies per a qüestionar-s’ho. Els nens estan farts de deures. Les famílies en general no se n’adonaven perquè per a ells, en general, l’escola és una ajuda: els nens estan ocupats.
Tenim un conflicte entre escola i família. Ara mateix l’escola es fa a través de la pantalla. El que s’està fent és buscar una mesura per arreglar aquesta nova crisi escolar. Però…. per què no aprofitem per a fer “l’escola” en família, prenent la responsabilitat de pares també en l’àmbit d’educació?.
Vull aclarir que m’han arribat comentaris de pares que diuen: ara ens toca fer “homeschooling” (com aquelles famílies que no escolaritzen els seus fills perquè ho decideixen així). Però vull que quedi clar que no hi ha res més lluny de la realitat que comparar el que estan vivint les famílies (que s’han trobat en què ara els seus fills han d’optar per a prendre mesures per a substituir el que feien a l’escola), amb la realitat de l’educació en família, en general, a Catalunya.
Que els nens estiguin tot el dia a casa no és normal, ni hauria de ser normal en la vida del nen escolaritzat, sobre tot després de l’escola, en què ja han estat prou hores tancats, doncs després de l’escola és dels moments en què s’aprenen moltes de les coses més importants i tenen més facilitats per a poder-se desenvolupar com a persones en el món real. Quines coses poden ser més importants que les arrels quadrades, el pes atòmic de l’Urani o les capitals de l’Àfrica? Doncs per exemple pensar, comunicar-se i conviure.
Però seguint amb el tema de l’escola durant el confinament. Què es pot fer?
Ara, els pares que es troben en aquesta nova situació de que no hi ha escola, poden ser col·laboradors dels mestres. No és complicat perquè hi ha tasques que fins ara només feien els pares perquè els nens estaven fent l’ofici d’alumnes, però ara poden ajudar, per exemple, a fer ús de la cuina com a sala d’experimentació. Com? Preparar el dinar és una autèntica pràctica de ciència. Si ara preparem una recepta, un pastís, calculant les proporcions de cada ingredient per la quantitat de persones de casa. I per a cada ingredient ens podem esplaiar, respondre a les preguntes que ens faci el nostre fill, i sobre tot, fer-los nosaltres moltes preguntes a ells. Què són els ous? d’on surt la farina? Sòlids, líquids, densitats, mesures, pes, volums…
I posar la rentadora?. Sap el nostre fill com es renta la roba? I aquí, el mateix, com funciona el centrifugat?. Els podem ensenyar com es programa la rentadora, com quan acaba s’estén per assecar, es planxa… Són coses que fem igualment, però ara podem fer amb els nostres fills. També ens poden ajudar a netejar, o a fer algunes altres tasques i així puguin adoptar responsabilitats. Podem ensenyar-los valors, ensenyar-los a conviure, que vegin que per a nosaltres aquestes coses són més importants que estar tantes hores separats per a tenir l’últim model de mòbil.
És una llàstima que tot hagi de transcórrer dins la casa, doncs convé molt la interacció amb persones de fora, el carnisser, el dependent de la ferreteria, els companys de classe a l’hora del pati i, sobre tot, després de classe… i ara, que el motiu per a fer “escola” sigui una crisi escolar, no és ideal, però trairem-ne profit gaudint d’educar els nostres propis fills, com una educació integral, una de les tasques i responsabilitats més gratificants de les que podem gaudir a la vida.
* David Urpí Pedrajas porta 18 anys en el sector de la docència. Participa en un programa de la Fundació Bofill per a incrementar l’èxit educatiu dels infants però sobretot, és pare.
