ALBERT JANSÀ
Probablement jo hagi estat un dels milers d’infectats per la Covid-19, que amb simptomatologia “lleu” l’hagi passat a casa. Vaig perdre l’olfacte, el gust, vaig tenir febre, tos seca, malestar general, se’m va pelar la pell tant de la cara com del cap d’una manera molt intensa, em fatigava com mai m’havia passat… No em van fer mai cap tipus de test per diagnosticar-me amb proves que realment fos positiu; sí que m’ho van afirmar els metges que telefònicament em van atendre tant des del consultori mèdic d’Altafulla com el CAP de Torredembarra.
No se m’acabaran mai les paraules d’agraïment per sentir-los ben a prop aquells dies tot i la llunyania. Lògicament, li vaig contagiar a la meva parella, que va patir els mateixos símptomes, i per sort, els meus fills, rarament no ho van passar, o bé no ho van expressar. Ara, recuperat, em venen al cap moltes preguntes per a les quals al llarg d’aquests dies encara no he trobat respostes. La primera, hem comptat dins de les xifres oficials d’infectats?
La crisi sanitària que estem patint ara sembla treta d’un llibre, però la veritat és que feia molts anys que els experts avisaven als governants que viuríem una pandèmia planetària d’aquestes dimensions. Històricament la ficció ens ha donat mostres del que avui és una realitat, i que molts desconeixíem. Però això no ha de servir d’excusa quan la comunitat científica va alertar amb temps del que podria succeir. Per què no se’ls va escoltar? La ciència, i especialment la medicina, segueix principis ètics que transcendeixen a ideologies. S’imaginen que els metges preguntessin als pacients sobre el seu signe polític abans que tractar-los? No només seria ridícul i inhumà, sinó que ni ètic ni professional. Un cop immersos clarament en la pandèmia, més de 60 experts d’arreu de l’Estat van recomanar al govern espanyol que aïllés tots els territoris on hi hagués més de cent casos per cada 100.000 habitants, tancar-los totalment i confinar-hi tota la població. Això voldria dir aplicar-ho a Catalunya, la Rioja, Madrid, Navarra, el País Basc, Castella-la-Manxa i Castella i Lleó. Inicialment no es va fer, i quan es va aplicar es va fer tard. Per què? Qui es vulgui enganyar, que s’enganyi.
Quan penso que els científics avisaven que si no es prenien les mesures X, passaria Y, no m’entra al cap. Doncs bé, no es van prendre les mesures X i està passant Y. Hem assistit a un fracàs estrepitós d’Occident. El coronavirus es combat amb l’acció col·lectiva, i mentre els il·luminats que comanden Europa i els Estats Units negaven la realitat amb fatxenderia idiota, a Orient hi havia les fàbriques del material sanitari i les millors tecnologies d’anàlisi de dades preparades per protegir la població. Corea del Sud, per exemple. Ara és el moment de ser exigents, de retornar la inversió necessària a la sanitat pública i reclamar els 60.000 milions d’euros del rescat bancari perquè, no ens n’oblidem, el 2008 les persones vam rescatar els bancs, ara els bancs han de rescatar les persones.
