ANNA PLAZA
Us heu preguntat mai com són els pits d’una geganta? Jo, des de la més profunda ignorància, sempre havia donat per fet que eren de cartó pedra, com la carcassa del cos. Però es veu que no. O almenys els de la Rosalia, no. La geganta de la Torre porta sostens. I no qualsevol sostens. Uns de la talla 130 i fets a mida a la cotilleria Ciuró.
Fa poc en vaig descobrir la història. Ens hem de remuntar a època convergent. L’alcalde –la Isabel Ciuró no recorda quin era– es preparava per sortir amb la comitiva de la festa major. I va preguntar en veu alta: “On va aquesta geganta, amb aquests pits tan punxeguts?”. Perquè es veu que, això dels pits, també va a modes. L’alcalde va trobar que aquelles turgències amb formes de cucurutxo, al més pur estil de la Madonna vuitantera, ja no es portaven. Per anar bé, els pits de la geganta havien de ser arrodonits, més suaus i menys amenaçadors.
I van decidir fer-li uns sostens nous amb un altre “relleno”, d’aparença més amable i menys agressiva. Per la copa no hi va haver problema. De sostens de la talla 130 n’hi ha. El problema era el contorn de l’esquena i aquí és on la Isabel Ciuró va haver de desplegar els seus recursos de cotillaire.
Des de llavors la Rosalia llueix uns pits arrodonits i a la moda i segurament més al gust de l’alcalde que s’havia queixat dels d’abans.
Ara a Torredembarra tindrem una geganta nova. Només en sabem que està lligada al passat indià al poble. El nom encara és un misteri. L’altre misteri és com tindrà els pits. Des que sé la història dels de la Rosalia no hi puc deixar de pensar. També li posaran sostens? Si en necessiten ja saben a qui encarregar-los.
