JOAN MARTÍ- L’endemà de la fira
Les neveres de color metàl·lic i les cuines minimalistes han declarat la guerra als recurrents imants i als dibuixos que les meves nebodes fan pels aniversaris. Em sap greu perquè em veien amb bons ulls i em pintaven més jove. Però vet aquí que des del 7 de gener, a casa, un element ha desafiat l’estètica: el calendari per reciclar.
Semblava que Torredembarra havia perdut la cursa dels abocadors soterrats com va perdre abans la del roquer, el pavelló o els hotels, però ara resulta que aquell sistema tan ultramodern i eficient està al nivell del que s’hi aboca. Fa pudor, la logística extractora és lenta i perillosa i no sé quantes coses més. Sigui com vulgui, el cas és que la recollida selectiva porta a porta s’ha ampliat a Torredembarra en aquest inici d’any a 700 habitatges unifamiliars o d’edificis de baixa densitat de tres barris: Babilònia, Sant Jordi i Clarà. Al nucli antic funciona, amb el doble sentit del verb, des del 2008. Per això, l’Ajuntament ha ampliat el perímetre. L’objectiu és assolir els nivells de reciclatge que fixa la Unió Europea. L’incentiu econòmic per al contribuent serà una rebaixa en l’impost de recollida. El xip del cubell lliurat a cada casa permet, segons sembla, observar de quin peu reciclador calça cada casa per aplicar els descomptes.
Passerell en la matèria, tant en l’orgànica com en la inorgànica, hi poso voluntat però encara tinc dubtes sobre què va a cada lloc, sobretot al calaix de sastre batejat com a rebuig —certament, me’n genera una mica—, dèficit possiblement endèmic a la resta de la humanitat, tret dels del nucli antic, és clar, mestres i precursors. Però amb alguna discussió familiar inclosa per error meu i consegüent rebuig, m’estic reciclant i ara reciclo, que seria un bon eslògan d’aquells paternalistes d’abans de la Generalitat.
