MARÍA DOLORES GARCÍA
El 27 d’octubre es va presentar l’associació LGBTIQ-TDB amb una festa plena de colors. De colors era el pilar de la Colla Castellera Xiquets de Torredembarra que va desplegar banderes reivindicatives LGBTIQ, de colors era el look de La Chicago, que presentava l’acte, i també ho era el logo de les samarretes de l’associació que omplien la plaça. Tothom volia ser-hi, tothom comprava merchandising, tothom volia sortir a la foto. Però acabada la festa hem de ser conscients que la realitat LGBTIQ no és ni de lluny tan acolorida. Encara hi ha països a on ser homosexual es castiga amb la pena de mort o a on les lesbianes pateixen violacions correctives perquè “deixin de serho”.
I no s’ha d’anar molt lluny perquè a diari trobem notícies sobre agressions a membres d’aquest col·lectiu al nostre país o som testimonisde discriminacions que tenen lloc a prop nostre. Si més no, no deixa de ser rellevant que a Torredembarra encara no existís una associació per aglutinar i defensar els drets d’aquest col·lectiu. No deixa de ser preocupant que cada cop que l’associació LGBTI-TDB ha penjat cartells per anunciar els seus actes aquests hagin sigut arrencats (encara que sembla una pràctica bastant comú arrencar els cartells i pancartes d’algunes entitats d’aquest poble).
Aquestes coses són el reflex de tot el que ens queda encara per lluitar i aconseguir en matèria d’igualtat i de respecte a la diversitat. És molt bonic participar en la festa o penjar la bandereta al Facebook quan toca però, ¿què fem en realitat per sumar-nos a la causa d’aquest o d’altres col· lectius que pateixen discriminació? Tot el que es va viure el 27 es quedarà només en la foto o donarem suport des de les institucions, les entitats, els partits polítics i la ciutadania el que representa aquesta associació? El temps ho dirà.
