JORDI SALVAT
Llorenç Gómez fa balanç de la temporada i mira cap al futur amb el Torredembarra Actualitat
Llorenç Gómez va complir fa poques setmanes els 28 anys. El millor jugador de futbol platja del món parla amb el Torredembarra Actualitat del moment en què es troba de la seva brillant carrera. Afirma que acaba d’iniciar el seu periode de maduresa: “Estic ara en el punt més àlgid com a esportista. Abans era pivot i corria d’un lloc a l’altre tot el partit. Ara jugo on em posin i el meu joc és més tàctic. T’adaptes a les teves circumstàncies i és que un jugador de 35 anys no correrà igual que un de 22. Quan ets jove no veus l’experiència i ara que porto nou anys la noto molt.” El jugador torrenc considera que en el futbol platja es pot estar al màxim nivell fins als 36 anys i “després pots anar baixant a poc a poc.” Posa l’exemple del portuguès Madjer Saraiva, que amb 41 anys fa un joc molt tàctic i tècnic i entra molt en el joc.
Aquesta temporada Llorenç ha jugat amb quatre equips, el Malvin CF (Uruguai), el CR Flamengo (Brasil), el Lokomotiv de Moscú (Rússia) i el Catània (Itàlia), a més de la selecció espanyola, on és un fix des de fa uns quants anys. També ha seguit col·leccionant títols, com la Copa Mundial de Campions i el Campionat Carioca amb el Flamengo. En aquest segon torneig va ser MVP i màxim golejador. També ha guanyat la ESBL amb la selecció espanyola a Portugal.
El jugador torrenc ens explica com és l’adaptació a diferents equips en una temporada: “És complicat arribar a un equip com el Flamengo, on tots són brasilers, que no són jugadors disciplinats. I el meu joc és disciplinat, estic acostumat a jugar en equip. No entreno amb ells, però l’adaptació és brutal i aquest any hem guanyat a la Copa Mundial de Campions contra un Llevant que porten molt temps jugant junts. El primer any que jugava això no ho hauria pogut fer.” “Sóc molt obert i no tinc problemes amb ningú i quan em donen llibertat faig bé les coses. Em presento a tothom i no tinc vergonya.” Així s’autodefineix el golejador torrenc.
“Abans era pivot i corria d’un lloc a l’altre tot el partit. Ara jugo on em posin i el meu joc és més tàctic”
Recorda precisament com va preparar la semifinal contra el Llevant, on juguen els torrencs i companys seus de selecció Edu Suárez, Adri Frutos i Jose Arias: “El Llevant era la selecció espanyola més dos brasilers. Vaig preparar el partit com si fos el tècnic i a la nit vaig seure amb ells i els vaig dir que si volíem guanyar fessin això, allò i això altre.” Tot i això no es veu com a entrenador quan es retiri: “M’agrada més veure el que pot millorar un jugador que ser entrenador. Em veig més com a auxiliar d’entrenador, veure i millorar els petits detalls. És molt desgastant ser entrenador.”
Ens parla també de la recent final de la Copa Intercontinental perduda contra l’Iran (3-6), tot i dominar per 3-2. La cinquena que perd els darrers anys. “Per guanyar una final hem de continuar treballant. Estem en la línia i portem dos anys jugant molt bé, arribant a la part final dels tornejos. Arribarà un dia que començarem a guanyar i canviarem aquesta dinàmica, que ja és positiva, però ho serà més”, afirma Llorenç, positiu com sempre, i destaca l’entrada a la selecció del també torrenc Jose Arias i l’anima a seguir treballant per consolidar-se al combinat de Joaquín Alonso.
Llorenç ha acabat la temporada 2019 jugant aquest darrer cap de setmana passat amb el Club Futbol Platja Torredembarra la Winter Club a Múrcia, a les ordres del míster Jeroni Rañé, amb un equip format pels també internacionals espanyols Adri Frutos i Jose Arias i l’internacional suís Eliott Mounoud i uns quants joves futbolistes torrencs. Fa dos anys ja van ser subcampions. “Anem amb els amics i família, a gaudir i tancar un cercle molt maco”, diu el millor jugador del món.
