Torredembarra té una llarga tradició pagesa. Només fent una tomb pels camins que envolten el nucli urbà encara trobareu conreus i restes d’aquest passat en què el sector primari ocupava la majoria de la població torrenca. Diferents construccions de pedra seca o restes de masies i sínies testimonien la Torredembarra pagesa que a partir dels anys seixanta va minvar molt ràpidament per la pressió del turisme i la construcció. Començant el segon quart del segle XXI queden pocs pagesos a Torredembarra i que s’hi guanyi la vida cultivant la terra només deu resta el Dani Rovira.
Hem volgut parlar amb ell aprofitant que ha tornat a destacar en el Concurs de Cultivadors de Calçots de la IGP de Valls aquest darrer diumenge de gener. No ha guanyat, però ha quedat segon. I té un gran mèrit. Hem parlat amb Rovira de calçots però també de la situació de la pagesia. I un dels grans problemes que tenen són els continus robatoris que pateixen i la sensació d’impunitat que experimenten. És una situació general al camp català. Les administracions i els cossos de seguretat haurien d’afrontar aquesta problemàtica. Queden pocs pagesos a Catalunya, torturats per la burocràcia i la globalització. Només falta que els robin el fruits i hortalisses que produeixen.
