L’octubre es el mes que s’aproven les ordenances fiscals de cara a l’any següent. Mentre els darrers anys els impostos i taxes s’havien mantingut congelades, enguany la pressió fiscal a l’Ajuntament de Torredembarra s’ha enfilat i gran part de la ciutadania no ho ha encaixat gens bé i ho ha evidenciat tant al ple municipal com al carrer en forma de manifestacions. El govern torrenc ho ha argumentat afirmant que no hi havia més remei perquè els números no quadren i l’alternativa a nio pujar impostos era eliminar serveis no obligatoris que presta el consistori. Els quatre grups de l’oposició s’han oposat frontalment a l’augment de l’augment impositiu. És el que els hi toca, però tampoc en alguns casos han fregat la demagògia.
Torredembarra no és una excepció i la gran majoria de municipis el catalans també han pujat impostos i taxes. El context econòmic és complicat, però a Torredembarra s’hi uneix la sensació dels darrers anys que l’Ajuntament no presta bé els serveis, sobretot la recollida de residus i la neteja i també el fet que ja es paguen impostos molt elevats. L’IBI és dels més alts de la demarcació. Els darrers governs no ho han fet prou bé i la gestió econòmica no ha estat tan bona com es vanagloriaven any rere any. I la distància entre governants i governats és cada cop més gran. Potser caldria més autocrítica i assumir alguna responsabilitat.
