JORDI SALVAT
A la Facultat de Periodisme ens ensenyaven que el periodista no ha de ser protagonista de la notícia. Per això em costa escriure aquesta crònica en la qual hi tinc una part important de protagonisme, però considero aquesta posició privilegiada en la Presentació de l’Opuscle 2023 de la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra li donarà un valor especial a aquest text. Com a presentador de l’Opuscle estava situat entre la taula presidència i el públic, en un escenari on lluïen les fotos en blanc i negre dels inicis de la segona etapa dels Armats de Torredembarra. Una visió única de l’acte.
El pati del Castell de Torredembarra estava ple per escoltar una presentació que feia quatre anys que no es portava a terme a causa de la pandèmia. La darrera presentadora va ser el 2019 per part de la jurista Maria Font i va deixar el llistó molt alt, amb una evocació de la Setmana Santa de seva infantesa i joventut amb què es va posar el públic a la butxaca. En aquest acte que ja ha esdevingut tradicional després d’una vintena d’edicions i punt d’inici de la Setmana Santa torrenca hi ha un gran nombre d’assistents que es mudem molt. La corbata recupera terreny en un acte públic, com si tiréssim unes dècades enrere. La solemnitat hi convida.
L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, va fer de conductor de l’acte, presentant els intervinents. El president de la Confraria, Pere Font, va fer un anunci important. Deixa la presidència després de 28 anys i tampoc no continuarà la seva junta directiva. El pas del temps va tenir un protagonisme important en els parlaments. El president de la Germandat Nostre Pare Jesús de la Passió, Josep Francesc Ferrer, també va recordar que des dels 18 anys forma part d’aquesta entitat cabdal de la Setmana Santa tarragonina. Les fotografies del Diumenge de Rams de 1969 d’un jove Josep Font -pare del president de la confraria torrenca- protagonitzaven l’exposició que es podia veure al pati del Castell Tempus fugit.
La Setmana Santa de Torredembarra viu un gran moment. Mentre les esglésies es buiden any rere any i la societat sembla cada cop més laica, la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, la nostra Professó, es manté com un dels actes públics més importants de l’any a la nostra vila. Hi ha un component cultura i tradicional molt important, però també religiós i aquesta cerca del “misteri” en aquests dies centrals del calendari cristià a què ens animava el rector de les parròquies de Torredembarra, mossèn Joaquim Gras, que feia unes hores que havia arribat d’un pelegrinatge a Terra Santa.
I va arribar el meu torn. Des del 2020 que l’esperava. La pandèmia l’havia endarrerit tres anys. La primera part la vaig dedicar a explicar l’impacte de la plaga o pesta antonina, que durant la segona meitat del segle II després de Crist va castigar l’Imperi Romà, intentant cercar alguns punts de contacte amb la Covid que hem patit aquests darrers anys. Emperadors com Marc Aureli i Còmmode i el “metge estrella” de l’època, el grec Galè, van desfilar pel pati del Castell. Després vaig tornar a l’actualitat analitzant des d’un punt de vista periodístic un Opuscle de col·leccionista, que arriba a les cent pàgines i que aplega informació i opinió, i està il·lustrat amb imatges algunes d’un alt nivell. L’evocació dels records d’infantesa de la Setmana Santa va ser un moment molt emotiu. Vaig recordar la truita de patata del sopar del Divendres Sant de la meva àvia Pompeia, amb qui anava a la processó, o el meu pare portant la creu amb el Sant Criset. Ho va fer més d’un quart de segle.
Vaig voler acabar amb una entrevista a dos membres de la Confraria: el Capità Manaies i secretari de la junta, Antonio Roig, i la responsable dels Improperis, Trini Ortega. Va ser una conversa distesa de com van entrar tots dos a la Setmana Santa torrenca, la vivència d’aquesta darrers anys excepcionals i també una mirada al futur, amb un petit intercanvi d’opinions sobre la possibilitat que a la Torre puguem veure aviat Armades a la processó torrenca. Tot plegat ho podreu llegir en l’Opuscle 2024. Un petit aperitiu va concloure un acte entranyable i que demostra la vitalitat de la Setmana Santa i del col·lectiu dels Armats, unes persones molt especials, que saben riure molt i estar terriblement seriosos durant un dia tan intens com és el Divendres Sant. Companyonia i solemnitat. Aquest tarannà forjat durant sis dècades ho explica una frase que repeteixen sovint, per escrit i de paraula: “No fem d’Armats, som Armats!”
Foto: Una imatge de l’acte de presentació de l’Opuscle. / ANNA F. / AJ. TORREDEMBARRA