JORDI SALVAT – 7/2/2022
La pandèmia de la Covid-19 ha tingut com a efecte col·lateral la suspensió de moltes proves esportives aquests darrers dos anys. En alguns casos, ha anat bé per fer una aturada i intentar millorar alguns detalls que converteixin en més atractius aquests esdeveniments. És el cas de la Marxa dels Castells del Baix Gaià, que aquest diumenge 6 de febrer ha arribat a la seva desena edició amb rècord de participació, fregant el miler d’inscrits. I amb una satisfacció general entre els participants.
La gran novetat d’enguany de la prova, organitzada per l’Ajuntament d’Altafulla i Sport No Limit Groupera, era la possibilitat de poder fer la marxa corrent, en la modalitat trail i en els tres recorreguts del trekking (17, 26 i 33 quilòmetres). Aquesta àmplia oferta ha produït que l’arribada dels participants s’allargués durant moltes hores i que l’entrepà de llangonissa -que substituïa la clàssica calçotada, poc recomanable en la situació pandèmica que encara patim- pogués ser interpretat com un segon esmorzar o gairebé un berenar.
L’endarreriment de la sortida una hora -de les 8:00 a les 9:00 hores el primer grup- és discutible, sobretot pels caminadors que havien triat el recorregut llarg i que la mateixa organització preveia l’arribada a partir de les 15:40 hores. El hàndicap és que mantenir les vuit com a hora d’inici hauria ocasionat encara més problemes logístics a l’organització, sobretot que coïen la llangonissa. Però en un esdeveniment d’aquesta dimensió cal assumir aquests “hàndicaps.”
Una de les millores evidents respecte la darrera edició és la millora dels avituallaments. Es van mantenir els quatre, però es va ampliar l’assortiment de d’aliments i begudes respecte al 2020. Tampoc es van esgotar abans d’hora com l’any passat. I té mèrit, perquè alguns participants omplien butxaques i motxilles d’entrepans i trossos de coca com si el mon s’acabés. Sort que eren una minoria.
I si passem per més castells?
El recorregut també va variar substancialment respecte fa dos anys, permetent descobrir nous senders i corriols i indrets no tan coneguts. I és que un dels perills d’una marxa que ja ha arribat a una dècada com és la dels Castells del Baix Gaià és entrar en una certa repetició que desmotivi els qui repeteixin cada any. Seria una bona idea estudiar canvis en l’itinerari, almenys el de 33 quilòmetres -o qui sap si una distància més llarga, un repte per als més atrevits-, que permetés arribar a altres castells del territori, com el de Vespella de Gaià, el de la Pobla de Montornès o el de Creixell. En una sola edició no són abastables, però si anar-los introduint en diferents anys.
El punt negre d’aquesta edició -que malauradament tampoc és cap novetat- són alguns problemes amb la senyalització del recorregut. No és el mateix fer la marxa caminant que corrent i la cosa és complica molt si hi ha algun personatge que es dedica a eliminar o canviar senyalitzacions amb l’objectiu de crear confusió. Comptant l’existència d’aquests desaprensius -podeu canviar l’adjectiu pel que us sembli millor- l’organització hauria de reforçar la seva presència en el recorregut, almenys en els punts que poden generar més confusió.
El que està clar és que, enmig d’un diumenge de febrer assoleiat amb un clima primaveral, la Marxa dels Castells del Baix Gaià ha pujat un nou esglaó i es consolida com un dels grans esdeveniments esportius i socials d’aquests territori, atraient participants d’arreu de Catalunya. Les noies de Santa Coloma de Gramenet van repetir i van reconèixer una millora respecte el 2020. Sembla que repetiran el 2023. Potser sorprèn la poca presència de representants del Baix Gaià entre els participants, desaprofitant l’ocasió de conèixer una mica millor aquest magnífic entorn rural i patrimonial que tenim.
Foto: Dues imatges de l’esdeveniment celebrat pels camins i corriols del Baix Gaià. / VIAJANDO A CONTRALUZ / AJ. ALTAFULLA
