JORDI SALVAT
El primer ple municipal de l’Ajuntament d’Altafulla després que el govern s’hagi quedat en minoria per la marxa de les regidores del PSC i ARA ha servit per escenificar la solitud de l’EINA-ERC en l’executiu local. L’oposició ha aprofitat la seva majoria per tombar les propostes del govern i aprovar les seves mocions, com la que farà que els plens municipals se celebrin cada mes i no cada dos mesos com fins ara. Es va aprovar per unanimitat, per cert.
Durant el ple van escoltar-se moltes referències per part de diferents regidors de l’oposició sobre la “nova realitat” del ple altafullenc i que el govern ha d’”assumir” la seva nova situació. Que el govern està en minoria ho sap tothom i també la pèssima relació amb la majoria de regidors de l’oposició i que, en alguns casos, van més enllà del terreny polític. Els set regidors de l’oposició que hi havia dilluns en el primer ple de la nova etapa -faltava l’edil socialista- es van coordinar per posar en evidència la minoria republicana. Fer perdre votacions al govern té efectes colaterals i la majoria els pateixen els menys afavorits, com és el cas del Pla d’habitatge o algunes partides socials que depenien de les modificacions de crèdit.
Si es manté aquesta unitat a l’oposició ple rere ple durant el mes d’any i mig que li queda de mandat a l’EINA-ERC pot ser un via crucis en forma de paràlisi de l’acció de govern amb un desgast a base de fer perdre votacions. El pressupost municipal 2022 pot ser una oportunitat per un canvi de rumb. Si Molinera i Muntadas no aconsegueixen els dos vots necessaris per tirar-lo endavant tenen una eina per aprovar-los: la qüestió de confiança. I tenen clar que la faran servir i llavors la pilota passarà al terrat de l’oposició. La qüestió de confiança un instrument legal que ja van usar per aprovar el pressupost municipal Ada Colau a Barcelona i Carles Pellicer a Reus en el mandat passat, quan no tenien majoria absoluta, per citar dos exemples. L’única manera d’aturar l’aprovació del pressupost municipal és una moció de censura, descartada amb vehemència per l’Alternativa Altafulla, el principal grup de l’oposició.
Per tant, si el panorama que hem vist en el ple maratonià del 27 de setembre no canvia substancialment, Altafulla es precipita a un tram final de mandat que podria ser una guerra de desgast cap a un govern en minoria que resistirà amb els instruments que ofereix un sistema molt presidencialista com és que regeix els ajuntaments i que també impedeix unes eleccions anticipades. Però aquesta sortida lògica a l’atzucac actual de la política altafullenca és impossible. Estem davant, doncs, d’una batalla de relats entre govern i oposició de la qual ja es van veure algunes pinzellades en l’últim ple. Mentrestant, aquesta guerra de trinxeres qui pot patir-la més és la ciutadania altafullenca. Seran les urnes les que d’aquí més d’un any i mig dictaran sentència.
Foto: Un moment del maratonià ple municipal del 27 de setembre. / AJ. ALTAFULLA
