ALBERT JANSÀ BAIRAGUET – Altafulla, 11/10/2020
“Albert, perquè les veus desvetllen les lletres… pel compartit i el que anem construint…”. Amb aquestes paraules plenes de significat, l’amic Fonxo Blanc em dedica el seu darrer llibre ‘Citacions i [e]vocacions’, de Silva Editorial, presentat el passat divendres a la tarda al mític Faristol d’Altafulla. Erudit i estudiós de l’obra d’intel·lectuals, especialment vilafranquins com Rodolf Llorens i Manuel Milà i Fontanals, o d’altafullencs adoptius com Miquel Porter i Moix, el Fonxo ens obsequia amb un diccionari assagístic passional i apassionant, dolç, i al mateix temps, amb punts àcids d’un relat ple de sinceritat, d’ofrenes i reconeixement als altres sense deixar de costat la crítica amb coneixement de causa. Simplement brillant.
El Fonxo creu en el poder transformador de la paraula, l’oral i també l’escrita, perquè les paraules, els llibres no són elements morts sinó plens de vida capaços d’amplificar significants i significats. És un pensador, valent, que no s’amaga de les seves debilitats i que les converteix en fortaleses. “Amb els altres, els bipolars eutímics acostumem a ser alegres, afectuosos. La convivència, que plantegem sempre, ens allibera de les tortures interiors en soledat”. Em fas plorar d’alegria, coi! Lluny de l’estigmatització, de les pors, en un clar exercici de sinceritat, generositat, lucidesa i humilitat ens convida a una lectura de memòries, humor i crítica on expressa sense por el que agrada i el que molesta. Ho fa amb tres escenaris clars: la seva Altafulla natal, reivindicada com a capital cultural del Baix Gaià, Tarragona i la seva estimada Vilafranca on durant molts anys hi va exercir la docència.
L’altafullenc revisita constantment la tradició, l’art, la política, els mestres i les referències, la família, d’entrades i cites que desemboquen cap a comentaris personals i compartits, farcits d’autobiografia i vida en companyia. La mateixa que es va fer palesa aquella tarda al Faristol, amb familiars, amics i amigues, que reconeix i el reconeixen, i amb qui compartim una vida intensa i activa, tot i que en algunes fases caiguem en el desànim, per tornar a aixecar-nos junts. Per seguir mirant a la vida amb humilitat i alegria, i recordant qui som, d’on venim i cap on anem, i que posa en valor l’amistat, malgrat les discrepàncies, i l’amor cap als altres, una imatge cap al paradís terrenal. Ell defineix un llibre com un licor, no com un got d’aigua destil·lada. Ens veiem dilluns al Tello, tu, amb una tònica i mig entrepà de pernil, jo, amb un cafè sol amb sacarina.
Foto: D’esquerra a dreta, Manuel Rivera, Fonxo Blanc i Màxim Borrell durant la presentació del llibre al Faristol. / TDB
