JORDI SALVAT – Torredembarra, 4/10/2020
L’ombra de l’Anselmo, el personatge de la sèrie d’humor de TV3 Lo Cartanyà que interpretava ja fa més dècada és molt allargada, tal com afirmava en la presentació de l’acte en Carles Marquès. Molts recordem l’actor Carles Martínez per aquell paper de mestre de poble esquerranós. Potser el feia tan bé perquè la seva mare és de Bellvís i no li calia forçar l’accent occidental. A en Carles el podem veure sovint passejant per Torredembarra. Ell és terrassenc i viu a Sant Cugat, però s’escapa sempre que pot a la Torre, a carregar piles. I és que la família de la seva dona té casa al bell mig del carrer Antoni Roig.
D’aquí dos caps de setmana el podrem veure dalt de l’escenari de la sala gran del Casal Municipal protagonitzant l’espectacle d’oratòria parlamentària Cambó/Companys, en què es posa a la pell d’aquests dos grans polítics catalans. I ho fa des que es va estrenar el 1988 i la van portar arreu dels Països Catalans. Fins i tot a Madrid, on va tenir molt bona rebuda. “Suena bien el catalán”, va recordar que els deien molts espectadors aquell ja llunyà 1990. El segon cop que la van portar, el 2014 coincidint amb els cent anys de la creació de la Mancomunitat, la rebuda a la capital espanyola ja va ser més freda.
Ara està immers en la tercera etapa de representacions d’aquest espectacle dirigit per Frederic Roda Fàbregas, que li va proposar interpretar aquesta obra just quan en Carles sortia de l’Institut del Teatre. Per escalfar l’ambient a Torredembarra, aquest dissabte, 3 d’octubre, va fer una xerrada sobre el muntatge teatral al Bar Kult, a la plaça de la Font. Una vintena llarga de persones van poder gaudir d’una verdadera lliçó d’història d’en Carles Martínez, a qui el periodista i col·laborador del Torredembarra Actualitat, Carles Marquès, va presentar com actor-historiador per la manera com viu la història i la cultura. I ho va demostrar amb escreix durant una hora que no es va fer llarga, reflexionant no només sobre l’obra i els personatges de Cambó i Companys, sinó de Catalunya, de la seva relació amb l’Estat espanyol i els paral·lelismes entre els anys trenta i l’actualitat.
Buscant amb en Frederic ja fa 32 anys dos polítics catalanistes enfrontats, van acabar decidint-se pel gran líder de la Lliga Regionalista i qui va ser president de la Generalitat i assassinat pel règim franquista. Van dedicar dos mesos a cercar discursos d’aquests dos polítics i van trobar el detonant dramàtic en els Fets del 6 d’octubre del 1934, en l’enfrontament entre dues postures divergents. De Cambó van triar la intervenció a les Corts espanyoles just després d’aquests fets, en què va defensar sense èxit que no es suspengués l’Estatut, mentre que de Companys van escollir el discurs obertura del Parlament de Catalunya després de les eleccions de 1936, un cop alliberats de la presó on complien condemna per aquells fets. “Són dues maneres de sentir la nació”, va afirmar.
Martínez va voler deixar clar que no es tracta d’una història de bons i dolents i va recordar alguns episodis de Francesc Cambó, com quan es quedar sol amb el jove rei Alfons XIII i li va deixar anar: “Els catalans no l’estimem.” El va definir com el representant del vell catalanisme, la mà dreta del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, fundador de l’Editorial Bernat Metge i que va patir fins i tot un atemptat pels seus postulats catalanistes, però que, a partir de la Setmana Tràgica, es va espantar i va anar evolucionant cap a uns postulats cada cop més reaccionaris, que li van fer acabar donant suport al cop militar del 36, però amb uns dubtes que el van acompanyar fins a la mort, com ho demostra la frase que va pronunciar la primavera de 1938 quan les tropes franquistes van entrar a Lleida: “Hem guanyat Lleida. Hem perdut Lleida.”
Sobre Companys va dir que era un personatge molt complex, un activista i es va insurreccionar perquè no li va quedar més remei perquè no es defensava la dignitat del país. Va recordar els seus orígens com advocat laboralista i es va atrevir a situar-lo llavors en un espectre polític semblants als comuns actuals, però amb una evolució cap al catalanisme que el va portar a succeir a Francesc Macià al capdavant de la presidència de la Generalitat. Martínez sosté que Companys va avisar sense gaire èxit com el feixisme s’introduïa al govern de la República davant la vista grossa dels dirigents, encara que fossin d’esquerra. El seu final gloriós, segons l’actor, ha eclipsat tota aquesta trajectòria anterior. I va assenyalar alguns punts en comú entre els dos personatges. Tan Cambó com Companys van ser ministres a Madrid. El primer de Foment i el segon, de Marina.
L’actor convida als espectadors a “treure conclusions i paral·lelismes amb l’època actual.” També es va interrogar amb veu alta sobre els octubres tan intensos que tenim a Catalunya: “Deu ser l’estiu que ens escalfa el cap?” També va tenir temps per parlar de la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya: “El català som un poble grandiós i ingenu que no vol deixar-se aixafar. Una tribu que no es vol sotmetre a una altra. I Espanya juga al divide y venceràs.”. I va concloure que el problema és el no reconeixement de Catalunya com a nació i la impossibilitat que Espanya esdevingui una mena de Commonwealth on la Gran Bretanya conviu amb països com Canadà o Austràlia. Sobre la situació dels polítics presos, la va qualificar de pròpia del segle XVII.
Martínez va acabar animant a tothom a assistir a la representació de Cambó/Companys a la sala gran del Casal Municipal. Hi haurà dues oportunitats: el divendres 16 d’octubre, a les 21 hores, i el diumenge 18 d’octubre, a les 18 hores. Està organitzat per l’ANC Torredembarra en commemoració del tercer aniversari de l’1 d’octubre i els 80 anys de l’assassinat de Lluís Companys. El preu és de 16 euros pels socis de l’ANC i 20 pels no socis. Venda anticipada d’entrades a partir de l’1 d’octubre a la Cotilleria Ciuró, l’Estanc de l’Avinguda Catalunya i Tot pedal, a Baix a Mar.
Foto: Una imatge de la xerrada d’en Carles Martínez. / TDB
