JORDI SALVAT – Altafulla, 18/7/2020
Assistir a un concert en aquesta etapa de “nova normalitat” és de tot menys normal. És el que els passa als qui acudeixen aquesta setmana a l’Altacústic, un dels pocs festivals de música que se celebren al Camp de Tarragona i l’única oportunitat per veure a les nostres terres músics del nivell de Jaume Pla i el seu projecte musical Mazoni. El cantautor de la Bisbal de l’Empordà, acompanyat d’Aleix Bou (bateria) i Miquel Sospedra (baix), un dels caps de cartell de la setena edició del festival altafullenc, va actuar aquest divendres, 17 de juliol, davant 200 persones ben assentades i equipades amb mascareta.
Les estrictes mesures contra la Covid-19 han obligat a reduir de tres a un els escenaris de l’Altacústic i només ha quedat la plaça de l’Església. Un marc incomparable, màgic com sempre. I no és cap tòpic suat. És una veritat indiscutible. I, potser per això, Mazoni es va sentir molt còmode i va connectar ràpid amb el públic. Fins i tot amb en José Juan, exercint de fan pesat però simpàtic des de la darrera fila, demanant temes com Ei, que surt el sol i Se’m moren les plantes, que el músic gironí no havia previst tocar en la gira de presentació de Desig imbècil, un darrer treball que recull onze temes amb l’estil inconfusible de Mazoni. Rock, molta guitarra i també moltes històries amb altes dosis de sinceritat.
Jaume Pla va recordar entre tema i tema la difícil situació de la cultura a causa de les mesures contra el coronavirus i es va preguntar si hi havia molt risc de contagi assentats i immòbils com estava el públic. “Estem més ordenats que en un bar”, va dir arrencant rialles franques entre els assistents. Els va acabar incitant a ballar a l’estil subbuteo, una aclucada d’ull molt generacional als nens i nenes dels vuitanta recordant aquella mena de futbolín que tantes hores de diversió havia donat.
I així vam acabar el concert. Gairebé tothom drets, ballant els bisos a l’estil subbuteo, inclòs Eufòria, que mitja hora abans ja havia anunciat que tocaria davant la insistència d’en José Juan, que es va convertir en el protagonista secundari d’una nit estranya, que amenaçava pluja, però va acabar amb una eufòria continguda darrera les mascaretes ,que els membres de l’organització convidaven amablement a tornar a posar-se-la als que per beure una cervesa o respirar una mica se l’havien tret. Això deu ser la nova normalitat. Espero que no ens hi acostumem.
Foto: Mazoni en acció a l’escenari de la plaça de l’Església d’Altafulla. J. SALVAT
